Recordant Jordi S. Carrera

Escric aquestes línies sense ser conscient del que faig. Dic adeu a en Jordi S. Carrera, que ens va deixar el 30 de setembre. El dia 1, just quan entràvem de ple al mes de Fires que ens recorda els aiguats, en Jordi va ser acomiadat per una munió d’amics que es van trobar per estar amb la Quima en aquest moment tan especial, el dir adeu a una persona tan estimada, el seu espòs.

El gran periodista d’aquest diari Lluís Simon va dedicar-li un obituari on va desglossar a la perfecció la seva carrera professional. Jo només puc escriure del que significava en Jordi per a la Granja Mora. De fet, només podré assenyalar algunes espurnes en aquest espai. El seu estudi el va tenir al rovell de l’ou, just quan era al cim de la seva inspiració. A casa, era el lloc de parada per fer-la petar sobre la ciutat amb la seva càmera penjada i un feix de papers a les mans. Era la icona dels matins del nostre “retratero”, que és com el coneixíem nosaltres mentre el vèiem pel Barri Vell.

Amb la seva càmera ens ha cobert tantes coses... Catifes de corpus, visites al Trueta, presentacions de llibres, postals, fotos del tancament, etc. En Jordi formava part també de la Granja Mora. No vull ni pensar els àlbums que tinc d’ell. Si em permeteu, li vull adreçar unes paraules:

Jordi, me l’has fet grossa. Saps que faries la portada del llibre. Aquest cop seria una fotografia. Fa temps em vas dir: “Te n’envio dues, a veure què et semblen; si no, en podem trobar d’altres.” Ja no hi som a temps. Com a homenatge a tu, en vull una de les dues que em vas enviar amb l’Àngel. Ho farem possible. Jordi, això no tindria fi. Ara que has arribat a dalt la carena et diria mira el riu i la vall que has deixat! Com que estic segura que ja ets a la carena amb la Pau que has trobat i tots els paparazzi que t’hauran vingut a esperar, fes-nos el cartell de Fires com ens havies fet altres anys. I no deixis d’enviar forces a la Quima. Ella és la persona que més et trobarà a faltar, però sé que tu no li fallaràs.

Descansa en pau.

(*)