societat
Shalom Nagar, l’executor d’Adolf Eichmann, un dels cervells de l’Holocaust
El 1962, el va portar a la forca, per complir l’única sentència capital que s’ha emès mai a Israel
Els mitjans d’Israel han fet pública, aquesta setmana, la mort d’un personatge, Shalom Nagar, que ha entrat a la història del seu país per un acte que no hauria de ser, precisament, heroic: l’execució d’una sentència a mort. Ara bé, aquest funcionari no era un qualsevol. Es tracta de l’home que va penjar a la forca un dels presoners de guerra més pèrfids del segle XX, el nazi Adolf Eichmann, un dels arquitectes de l’anomenada “solució final”, que va suposar l’Holocaust i la mort i assassinat en camps de concentració de milions de jueus. De fet, es va encarregar de la gestió del transport per portar els detinguts cap al seu extermini.
Nagar, nascut al Iemen a finals dels anys trenta, va arribar a Israel com a orfe quan tenia 12 anys. Després d’unir-se a l’exèrcit, va entrar a formar part del servei penitenciari del país. El van escollir com a “guardià personal” d’Eichmann els sis mesos que aquest va estar-se a la presó de Ramle, el 1962. El nazi havia estat capturat, gràcies a una actuació del Mosad, el 1960 a l’Argentina, on vivia amagat amb el nom de Ricardo Clemente.
Després del seu judici, el 1961 a Jerusalem, se’l va sentenciar a la pena capital com a culpable de 15 càrrecs, entre els quals crims contra el poble jueu, contra la humanitat i crims de guerra. La nit del 31 de maig a de l’1 de juny del 1962, després que el president d’Israel descartés indultar-lo, Shalom Nagar va obeir l’ordre d’executar Eichmann. Ell mateix explicaria, posteriorment, segons ha relatat el diari Haaretz, com va acabar amb la vida del nazi: “Li vam posar la corda al coll. Vaig accionar el mecanisme i va caure.” En aquell moment, tenia 26 anys.
És l’únic cas en què s’ha exercit la pena capital a Israel des de la seva fundació. El nom de Nagar no va sortir a la llum pública fins al 1992, quan la premsa va revelar-lo. Va concedir algunes entrevistes, fins i tot a algun mitjà alemany.
Després de l’execució, Nagar va carregar el cadàver fins a un forn i el va cremar. Li tremolaven les mans. Més endavant, va admetre haver tingut estrès posttraumàtic i malsons.
En acabar el servei a la presó, es va mudar a un assentament de Cisjordània per retirar-se i estudiar la Torà, la llei jueva.