cultura
Mor als 44 anys Bob Bryar, un dels ídols del moviment ‘emo‘
Va gravar amb My Chemical Romance ‘The black parade‘, disc de referència de milions d’adolescents
My Chemical Romance és un dels grups que més impacte van causar entre els adolescents de les generacions Y i Z. Per això, els seus milions de seguidors arreu del món han rebut amb incredulitat la mort del bateria Bob Bryar (44 anys), que va compondre i gravar amb els seus companys una de les òperes rock més rodones d’aquest segle, The black parade(2006). Bryar va ser trobat mort aquest cap de setmana al seu domicili a Tennessee. Se’n desconeixen les causes.
La sortida al mercat d’aquest àlbum va tenir gairebé la mateixa recepció per molts que el Nevermind de Nirvana. Va suposar el moment àlgid del moviment musical i social conegut com a emo, en què joves adolescents de tot el món abraçaven idees que eren una mescla de l’univers gòtic, el romanticisme, el punk, el rock alternatiu i el maquillatge com a forma d’expressió absoluta.
Bryar, Gerard Way, Roy Toro, Frank Iero i Mike Way, joves nascuts a la zona de Nova Jersey, van portar aquest moviment a la seva màxima expressió i popularitat amb un disc amb la mort com a principal argument, la història d’un home sucumbint de càncer. La sortida al mercat del disc va trencar tots els pronòstics per una obra que anava destinada, en principi, per a un públic molt concret. Va ser número 2 al Billboard dels EUA i el single The black parade va anar directament al número 1 a la Gran Bretanya. La crítica va ser la primera que es va veure sorpresa per l’ambició dels joves músics, que inspirant-se en The wall de Pink Floyd van enllaçar un seguit de cançons que per molts no tenien res a envejar a grans himnes dels Beatles, David Bowie o Queen.
El problema per a Bryar i els seus companys va ser l’etiqueta que arrossegaven del primer àlbum i l’associació absoluta amb el moviment emo. que alguns mitjans associaven a intents de suïcidi de joves adolescents vestits de negre que tenien pòsters del grup a les seves habitacions.
El Daily Mail britànic els va arribar a qualificar de líders del “perillós culte dels adolescents que s’autolesionen.” Gerard Way, el lletrista, va intentar desmarcar la banda del moviment emo. De fet, les vendes milionàries del disc i el que vindria després Danger Days li donaven la raó. Amb tot, el grup va acumular un nivell d’estrès difícil de controlar i el 2013 es van separar per primer cop. Bryar, que va deixar la música, es va dedicar a treballar en associacions de protecció de gossos i animals abandonats.