societat
Ramon Montserrat Ballesté, reconegut arquitecte català
Vinculat a Sevilla, va fundar l’empresa Arquinde, que durant més d’una dècada va ser l’estudi més important del sud de l’Estat espanyol en projectes d’arquitectura
El reconegut arquitecte català Ramon Montserrat Ballesté, dissenyador d’algunes obres arquitectòniques com els cellers internacionals de Jerez o l’antiga comissaria de policia de la plaça de la Gavidia de Sevilla, ha mort a l’edat de 95 anys, segons recull el Diario de Sevilla.
Nascut a la capital catalana el 25 d’agost del 1929, el 1950 va ingressar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Encara amb els estudis per acabar, ja va començar a col·laborar en diverses obres d’altres arquitectes. Va acabar la carrera el juny de 1956 i, gairebé de forma immediata, se li va oferir l’oportunitat de fer-se càrrec d’obres de reforma d’una casa de la plaça de Doña Elvira de Sevilla, ciutat a la qual estarà vinculat tota la seva vida. Tot seguit li van anar sorgint més projectes, com ara un nou centre per a l’Opus Dei, una joieria al carrer Sierpes o un supermercat al carrer Francs, fins que la càrrega de treball el va convèncer per instal·lar-se a la ciutat andalusa de forma definitiva. Al cap d’un temps, va decidir iniciar un estudi propi a Sevilla, al qual es van incorporar pèrits i enginyers com ara Fernando de Parias, Antonio García Valcarce i Antonio Carranza. D’aquesta unió, va sorgir Arquinde, empresa que durant més d’una dècada va ser l’estudi més important del sud de l’Estat espanyol en projectes d’arquitectura i enginyeria. Deu anys més tard, Arquinde tenia seus a Sevilla, Madrid, Jerez de la Frontera i Màlaga, i més de vuitanta professionals treballaven a les seves oficines. En aquest equip, Montserrat va figurar com a fundador i president, a més de coordinador de l’àrea d’arquitectura.
Tal com el mateix Montserrat va explicar el 2015 en declaracions al diari ABC, “la primera meitat dels anys cinquanta, en els meus anys de formació a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, altres companys i jo vam descobrir l’arquitectura del Moviment Modern (també conegut com Racionalisme Arquitectònic) i ens vam impregnar del seu llenguatge i estètica”. Així doncs, a través d’aquest llenguatge del Moviment Modern va realitzar les seves primeres obres a Sevilla, com la terminal d’Iberia, la joieria Montero, la fàbrica de comptadors Landis-Gyr o la Central Lletera de Sevilla.
Tot i així, el primer encàrrec important que va rebre l’arquitecte català va ser la prefectura superior de policia de Sevilla, al solar que va deixar la caserna de Sant Hermenegild, en una plaça propera a la Campana, un lloc simbòlic de la ciutat, situat al nucli històric. La seva façana principal dona davant de la plaça de la Gavidia (actualment plaça de la Concòrdia) i evoca una gran monumentalitat. Pel que fa a la planta de l’edifici, arrela en l’arquitectura tradicional sevillana mitjançant dos patis que articulen l’interior: el principal està obert al públic i envoltat per un pòrtic que dona accés a les estances principals, i el segon està envoltat pels despatxos i les oficines, sense contacte habitual amb el públic.
Finalment, cap a la dècada dels anys setanta, va formar, juntament amb Alberto Donaire i Pablo Canela, DMC Arquitectes. D’aquesta època destaquen els cellers internacionals, a Jerez de la Frontera (1974), i les Facultats de Física, Química i Farmàcia de la Universitat de Sevilla, totes catalogades com a patrimoni historicoartístic de la Universitat.