societat
Mor Yvonne Choquet-Bruhat, la científica que va meravellar Einstein
Va ser la primera en resoldre algunes de les equacions més complexes de la teoria de la relativitat
Europa ha perdut una de les físiques matemàtiques més influents de la història. Yvonne Choquet-Bruhat (1923) va morir ahir a França als 101 anys, segons han confirmat mitjans del seu país. Va ser una de les poques persones que va poder tutejar Einstein en el seu propi despatx després de resoldre algunes de les seves equacions més complexes. Va ser de fet, la primera en solucionar alguns dels problemes plantejats pel Premi Nobel sobre el funcionament de l’univers i va ser la primera en proporcionar una prova de l’existència de les ones gravitacionals.
El seu paper va anar més enllà de la ciència. Va marcar el camí de moltes dones que van voler seguir el seu camí. El 1979 va ser la primera matemàtica escollida per a l’Acadèmia de Ciències Francesa.
En la seva tesi universitària va provar que el futur de l’univers està determinat després de trobar la solució a l’anomenat problema de Cauchy. A través de complexes equacions diferencials i tècniques geomètriques va provar que partint d’una dada inicial hi ha només un futur possible per al nostre univers. La tesi posava de manifest la naturalesa determinista d’Einstein.
Les seves contribucions a l’estudi de la relativitat general van ser fonamentals i el seu treball va ser fonamental per a les solucions d’ones gravitacionals que s’han pogut detectar.
Va escriure set llibres i centenars d’articles. Les seves troballes li van valer alguns dels principals premis científics internacionals. El 1949 va ser nomenada investigadora assistent del CNRS i més tard, associada. El 1951 va acceptar un contracte a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. Allà va conèixer personalment Einstein, que el va felicitar, meravellat, pels seus descobriments.
Choquet-Bruhat va néixer a Lilla, en una família d’intel·lectuals. El seu pare era professor de física a París i el seu germà també va ser matemàtic. Va estudiar amb alguns dels millors científics del país abans de doctorar-se el 1951. Va ser acceptada també a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 1985 i va trencar el teló d’acer quan també va ser escollida membre de la Societat Matemàtica de Moscou. Del 1980 al 1983 va ser presidenta del Comitè Internacional de Relativitat General i Gravitació.