Necrològiques

TOT RECORDANT

Jordi Tardà, “paraula de Stone”

Fa deu anys ens va deixar l’històric periodista i col·leccionista, presentador del ‘Tarda Tardà’

Aquest 2025 Jordi Tardà (1955, Mataró) podria estar cele­brant els 40 anys d’un dels pro­gra­mes més lle­gen­da­ris de la ràdio en català, el Tarda Tardà. Malau­ra­da­ment la seva veu es va apa­gar just avui fa deu anys a Mataró, quan només en tenia 60. El rock, la música i la cul­tura van per­dre no només un mons­tre comu­ni­ca­tiu, sinó una de les ments més pro­di­gi­o­ses i enci­clopèdiques que han exis­tit mai al país. I en aquells anys, quan inter­net tot just era un pro­jecte mili­tar dels EUA, allò era un antídot màgic con­tra les radiofórmu­les que mira­ven de copar tota l’atenció dels joves oients amb èxits de tota mena, des de la sofis­ti­cació més admi­ra­ble fins a una bana­li­tat sovint insu­por­ta­ble.

Els fans de Bruce Springs­teen recor­den per­fec­ta­ment el seu últim pro­grama, dedi­cat a la pre­sen­tació del disc Born to run. En aquells moments ja havia anun­ciat que atu­rava la seva acti­vi­tat per pro­ble­mes de salut. La seva cone­guda Fira del Disc i del Col·lec­ci­o­nisme no només es va fer a Bar­ce­lona. La va por­tar també a Girona i Reus i el moment àlgid arri­bava sem­pre amb la sub­hasta final. Amb el temps el for­mat físic musi­cal va anar per­dent pis­to­nada amb l’arri­bada de la música digi­tal, però fins i tot en això el temps li ha donat la raó i en els últims anys ha tor­nat la fal·lera pels vinils i les fires de col·lec­ci­o­nisme.

Tardà ja era un col·lec­ci­o­nista de dis­cos empe­dreït de petit i expli­cava sovint que reu­nia els seus amics al des­patx del seu pare per fer-los escol­tar dis­cos de rock. Tre­ba­llant al cos­tat del cone­gut pro­mo­tor musi­cal Gay Mer­ca­der, als setanta, va conèixer per­so­nal­ment alguns dels seus grans ídols. Els que més el van mar­car van ser els Rolling Sto­nes, en les seves gires espa­nyo­les del 1976 i el 1982, amb els quals va man­te­nir una molt bona relació per­so­nal.

A Cata­lu­nya Ràdio ocu­pava tota la franja horària de la tarda i poste­ri­or­ment va pas­sar a Cata­lu­nya Cul­tura per l’allau de retrans­mis­si­ons espor­ti­ves. Ell mateix va expli­car la sor­presa que es va endur Eric Clap­ton, tota una vedet del rock mun­dial, quan en plena entre­vista Tardà li va dir que no ana­ven en el pri­mer canal “per culpa del fut­bol”. En el pri­mer pro­grama es va retrans­me­tre el fes­ti­val Live Aid des de l’estadi Wem­bley de Lon­dres. No era de fet un pro­grama d’estricta actu­a­li­tat musi­cal, ja que sovint es recu­pe­ra­ven con­certs antics o dis­cos mai publi­cats. Per a tots els seus segui­dors era molt relle­vant tenir a punt la cinta gra­va­dora i prémer el botó quan anun­ci­ava temes inèdits o avançaments dels grans artis­tes inter­na­ci­o­nals.

Tardà cal­cu­lava que tenia un fons amb més d’un milió de docu­ments, 80.000 vinils i incomp­ta­bles objec­tes de col·lec­ci­o­nisme, entre els quals hi havia l’últim piano de John Len­non. La col·lecció va ser decla­rada patri­moni cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat. Va publi­car lli­bres sobre música, un amb la seva frase pre­fe­rida, Paraula de Stone.

No només va ser un dels grans del peri­o­disme musi­cal, més enllà fins i tot de les nos­tres fron­te­res, sinó que va ser pro­mo­tor de con­certs i el 2011 va obrir el seu propi museu del rock al cen­tre comer­cial Les Are­nes exhi­bint algu­nes de les seves peces més pre­ua­des, des de gui­tar­res de Keith Ric­hards fins a discs de platí dels Beat­les.

Era un savi, un eru­dit i un gran divul­ga­dor del rock, però els seus interes­sos ana­ven més enllà. Era tot un entès en Tintín i l’obra d’Hergé, però també ho era d’altres mites de la cul­tura popu­lar, com els ger­mans Marx. En tots els casos posseïa una impor­tant col·lecció d’objec­tes que sem­pre que podia exhi­bia en expo­si­ci­ons iti­ne­rants.

El cinema, el còmic i la lite­ra­tura for­ma­ven part del seu món gai­rebé tant com la música. De fet, els films van tenir sem­pre un lloc a les fires del disc. I era un àvid lec­tor de novel·les de tots els estils. Va fer la seva pròpia incursió en la lite­ra­tura amb la novel·la La porta de l’infern, recu­pe­rant una lle­genda de Sils, poble on tenia la segona residència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia