Societat
Adeu a Francisco Wichter, l’últim supervivent de la llista de Schindler
Era l’obrer 371 de la fàbrica de l’empresari alemany que va salvar uns 1.200 jueus en ple Holocaust
L’últim supervivent de la llista de Schindler, l’argentí Francisco Wichter, va morir dimecres passat a Buenos Aires als 99 anys, segons va informar la premsa del seu país citant fonts de la família.
El seu nom original era el de Faivel Wichter i va néixer a en un petit poble de Polònia el 25 de juliol del 1926. Va ser un dels 1.200 jueus rescatats pel recordat empresari alemany Oskar Schindler, en una història que es va fer global el 1993 gràcies a la pel·lícula de Steven Spielberg, una de les més guardonades de la història sobre l’Holocaust.
No tots els familiars d’aquest migrant van tenir la mateixa sort. Plegats es van amagar en una granja fins al 1943. En ser descoberts el seu pare va ser executat i cinc dels germans van morir en diferents camps de concentració. Ell també hi va estar però quan va entrar a treballar a la fàbrica de l’empresari va convertir-se en l’obrer número 371 de la famosa llista.
Schindler, que estava afiliat al partit de Hitler, va trobar una fórmula per anar salvant jueus gràcies al reclutament de presoners. Wichter, tancat al camp de Plaszow, va tenir l’ocasió, com a obrer metal·lúrgic, d’entrar a treballar a la planta que l’empresari tenia a Brünnlitz, l’antiga Txecoslovàquia. Abans havia sobreviscut amb papers falsos i movent-se per diferents ciutats.
L’argentí va explicar fa uns anys la seva pròpia història al diari Clarín, La tardor del 1944 va començar a treballar a la fàbrica. “Les condicions eren molt dues: treball forçat i sense sou. Però el comportament de Schindler i la seva dona era humà. Miraven que poguéssim menjar, que no passéssim fred i enterràvem els morts”
El pres recordava que les forces armades inspeccionaven periòdicament la producció. La fàbrica produïa bales antitancs amb uns 1.300 jueus com a treballadors i molts més d’altres països. Tota l’alimentació la pagava Schindler, que no deixava que els soldats s’emportessin cap jueu a qualsevol camp de concentració amb l’excusa que eren vitals per a la producció.
“El 7 de maig del 1945, quan Alemanya finalment es va rendir, Oskar ens va agrair tot l’esforç, va informar que tancava la planta i ens va dir que a partir d’aquell moment tots nosaltres érem lliures”. Uns dies després va fugir de Brünnlitz i tornaria a Polònia.
Es va casar amb la també polonesa Hinda Rubenfeld a Itàlia i el 1947 acabaria viatjant a l’Argentina amb el suport d’una organització jueva. Durant dècades va guardar silenci sobre tot el que havia vist i havia patit. L’experiència de veure La llista de Schindler el va portar a escriure Undécimo mandamiento , la seva història personal durant la guerra.