Adeu a Joan Lara Nieto, reconegut músic, compositor i activista cultural de Vic

El reconegut músic i compositor vigatà Joan Lara Nieto (1937, Fuensanta de Martos, Jaén), que va compondre el 1989 La dansa de l’espígol, va morir dissabte als 87 anys deixant un rellevant llegat cultural i social, sobretot a la comarca d’Osona.

Paradoxalment, un senyor nascut i en certa manera format musicalment en un menut municipi de Jaén va ser capaç d’escriure reconegudes sardanes i havaneres i fins i tot danses i himnes vinculats al folklore català. La dansa de l’espígol, com recorda un dels seus fills –l’escriptor Jordi Lara–, va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Vic per rememorar el temps en què les noies recollien espígol i l’escampaven a la plaça durant la festa. “Sense cap partitura prèvia, va ser capaç de crear una melodia pròpia amb reminiscències del folk nostrat.” La música la toca cada any una cobla per la festa major davant la catedral. Va repetir l’experiència amb El ball dels gegants a Sant Pere de Torelló.

Lara havia après música de forma autodidacta gràcies al seu pare, un sabater que tocava el clarinet a la banda municipal del seu poble. Als anys cinquanta la família va fugir de la sierra de Fuensanta no només per motius econòmics, sinó també polítics. Encara durava la repressió de la Guerra Civil i el seu pare havia donat suport al bàndol republicà. Un mal negoci.

Ja a Catalunya, en Joan es va instal·lar primer a Ripoll i a Gombrèn. Va treballar en una coneguda fàbrica del sector tèxtil. La llengua acabaria essent dels pilars de la seva integració al país. “Quan en un ball de cap de setmana va veure que per parlar amb les noies ho havia de fer en català, es va espavilar ràpidament”, rememora el fill, que admet que la seva afició per la lectura i pels clàssics catalans va facilitar l’aprenentatge d’una llengua que va acabar estimant. A Ripoll, el company de la fàbrica que tenia al costat també el va ajudar molt. Amb el temps, va aplegar una gran biblioteca.

Quan va anar a viure a Vic encara va fer un pas més i es va implicar personalment en moltes de les entitats socials, esportives i culturals del municipi. En tornar del servei militar va esdevenir també un dels grans vocalistes de la comarca. Molts el recorden encara cantant himnes de la música lleugera a les festes majors d’aquells anys amb l’orquestra Montecasino, amb la qual va actuar-hi durant quatre temporades. Més endavant va ampliar la seva formació, aprenent harmonia i als anys vuitanta va començar a destacar en l’àmbit de la composició. Algunes de les seves havaneres van ser gravades per grups com Els Pescadors de l’Escala i la Principal de la Bisbal, fet que no només el va enorgullir sinó que li va donar confiança per atrevir-se amb altres estils, com la sardana i les danses populars.

Va fer l’himne d’entitats com el club d’escacs, la penya barcelonista, la cooperativa i el Club de Bàsquet Vic, club del qual en va formar part de la junta durant molts anys. “Va ser una persona hiperactiva i no només molt integrada al país i a Vic, sinó molt compromesa. També va tenir un paper important a la Creu Roja.”

El 2008 va ser homenatjat a la Marxa dels Vigatans i el 2017 va ser nomenat procurador d’honor dels Procuradors de Sant Miquel del Sants.