cultura
Ha mort Rosa Victòria Gras, un dels grans noms del teatre català
La dramaturga, poeta i traductora havia estat una de les professores de referència a l’Institut del Teatre
La dramaturga, poeta i traductora Rosa Victòria Gras i Perfontan (Vallgorguina, 1933) ha mort avui als 92 anys, segons ha informat la Sala Beckett. Tot i que la seva trajectòria la va dur a terme sobretot en l’àmbit del teatre, va ser doctora en Filologia i en la seva vessant de pedagoga va publicar el manual L’actor i la dicció. Es va doctorar amb la tesi Aportació al lèxic de Verdaguer el 1995 a la UB.
Al llarg de la seva carrera, Gras va escriure 15 obres de teatre, entre les quals destaquen El crit dins una capsa de cotó (1982, Premi Lisístrata del 1981), La llengua tallada (1989), La vigília (1991, Premi Cassandra del 1988), La nit de les dues llunes (1990, Premi Recull), Somniar la vida (1996, i amb el qual havia guanyat el Premi Santos Antolí del 1980), Balneari Celeste (1996) i Atracciones Gasparino (2007), entre d’altres.
L’autora també va traduir al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward Gordon Craig. Va ser una de les professoras d’elocució i dicció de més prestigi a i més apreciades a l’Institut del Teatre (1982-2012). Per les seves mans van passar bona part dels intèrprets, directors i dramaturgs de l’escena catalana actual, motiu pel qual era molt estimada per la gent de la professió. Cm a poeta va publicar el títol Finestrelles d’autobús (1996) i el recull La roda de la fortuna (2018).
A banda de la seva imponent trajectòria escènica, va ser una gran impulsora de l’ensenyament i promoció de llengua catalana als anys setanta i vuitanta. Va realitzar el Curs de català parlat per a Ràdio Peninsular (Premi Ondes de Ràdio del 1977) i va idear i va fer els guions del curs per a televisió Lliçons de català, premi Òmnium Cultural del 1980, emès a Televisió Espanyola a Catalunya. Aquell programa va comptar amb l’assessorament de noms molt rellevants en la llengua i la cultura del país, com Ovidi Montllor, Antoni Comas, Carme Serrallonga i Isabel-Clara Simó.
Recentment l’Institut del Teatre va publicar l’antologia Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (2020) i una conversa amb el dramaturg Albert Tola, amb el títol Rosa Victòria Gras. Dimensió creativa de la llengua.
Gras provenia d’una família molt arrelada a la cultura. El pare, Joaquim Gras Quera, va ser escriptor i és autor de dues peces de teatre i d’una novel·la. La mare, provinent d’Estiche de Cinca (Osca), va anar a viure a Barcelona quan era petita i va treballar tota la vida com a infermera.
Després de cursar els estudis primaris i el batxillerat, va anar a viure a a Barcelona i va començar els estudis de professorat mercantil, però aviat els va deixar per dedica-se a fer intercanvis amb noies d’altres països per aprendre idiomes. Va estudiar, entre d’altres llengües, el francès, l’anglès, l’alemany i el portuguès.
L’any 1974, va viatjar a Coïmbra amb una beca d’estiu per a estudiants de galaicoportuguès i, de retorn a Barcelona, va començar a treballar com a professora associada de la Càtedra de Llengua Portuguesa a la UB. Posteriorment, va completar els seus estudis de filologia catalana. Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La seva vila, Vallgorguina, tampoc va oblidar mai la rellevància de Gras en la cultural del país. El 27 d’abril de l’any passat va rebre un homenatge oficial a l’Ajuntament per la seva trajectòria i compromís amb la llengua i la cultura.
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dissabte a 2/4 d'1 del migdia al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona.