En record de Mercè Senabre

Mercè Sena­bre i Jun­cosa (Vila­franca del Penedès 1955 - Gua­iana Fran­cesa, 2025) ens va dei­xar sob­ta­da­ment en un dels seus viat­ges que tant l’apas­si­o­na­ven. Va ser una lec­tora voraç i finíssima; una poli­glota empe­dreïda; una pro­fes­sora pre­pa­radíssima, exi­gent i com­pro­mesa amb la llen­gua i la lite­ra­tura que ense­nyava a l’Escola de Magis­teri de la UB; una tra­duc­tora d’allò més com­pe­tent i rigo­rosa (Dino Buz­zati, Tru­man Capote, Isa­be­lle Sandy, Ann Came­ron, Elvira Woo­druff, Nico­letta Costa...); una cata­la­nista de pedra picada, i, sobre­tot, una per­sona gene­rosa a més no poder, com sabem tants i tants amics que ha dei­xat arreu i que aquest dies hem omplert les xar­xes de records com­par­tits. Adeu, Mercè, he de dir-te que molta, molta gent et tro­ba­rem a fal­tar, per molt tòpic que pugui sem­blar.