L'obamamania ja és un problema

Efecte bume­rang. Això és el que li està pas­sant a Barack Obama amb l'empa­tia des­me­su­rada que ha aixe­cat arreu del món i que tan bé ha ren­di­bi­lit­zat en vots. La seva imatge, i la de la seva família, ja no s'uti­litza només per expres­sar adhesió a la causa, sinó que ja és un exitós pro­ducte de màrque­ting.

L'últim exem­ple el pro­ta­go­nit­zen les nines que l'empresa Ty va ano­me­nar com les seves filles, i que van aixe­car les pro­tes­tes de Mic­he­lle Obama -que, d'altra banda, no va dub­tar a mos­trar les cri­a­tu­res quan li interes­sava-. Davant la inco­mo­di­tat de la família, Sweet Sasha i Mar­ve­lous Malia han pas­sat a dir-se Sweet Sid­ney i Mar­ve­lous Mariah, però amb el canvi de nom encara ha aug­men­tat l'interès. Les nines ori­gi­nals, que cos­ta­ven 10 dòlars, ahir ja es venien a inter­net per 127.

I és que el món de les jogui­nes sem­bla encai­xar amb els Obama, que ja tenen rèplica en Lego al parc de Lego­land de Califòrnia, hi ha un Madel­man com Barack i ahir mateix la seva imatge apa­rei­xia en uns puz­les en una fira ale­ma­nya de jogui­nes. Però això no és tot. A aques­tes altu­res hi ha qui també uti­litza extrac­tes dels seus dis­cur­sos per poten­ciar el seu negoci, com una empresa que tre­ba­lla per millo­rar l'eficiència energètica a les esco­les i que un dia el pre­si­dent va visi­tar. Con­ti­nua havent-hi ves­tits amb la seva foto (la pas­sa­rel·la de Roma diu­menge pas­sat va exhi­bir-ne l'últim) i una firma de roba a la qual recorre la pri­mera dama habi­tu­al­ment ho fa saber per inter­net. Fins i tot la seva maqui­lla­dora pro­mo­ci­ona les pin­ces amb què li depila les celles.

Difícil­ment es pot tro­bar un polític que generi aquest feno­men -també poten­ciat per la passió d'Obama per inter­net- i per això els advo­cats de la pre­sidència ja estan tre­ba­llant "per esta­blir una política que pro­te­geixi la imatge pre­si­den­cial sense inhi­bir l'entu­si­asme popu­lar", ha dit la por­ta­veu de la Casa Blanca, Jen Psaki. Quan era un can­di­dat tot era més sen­zill, però ara no poden adme­tre que un pre­si­dent recolzi una marca sense auto­rit­zació prèvia. Amb George Bush ja va pas­sar quan la seva imatge va ser uti­lit­zada el 1989 per anun­ciar un fàrmac con­tra el refre­dat amb el tema de la Guerra Freda.

També el popu­lar yes we can es fa ser­vir per anun­ciar vols barats i uns gelats d'una gran cadena. Però tot és tan com­pli­cat que men­tre els lle­trats arru­fen el nas davant d'una cam­pa­nya d'Ikea que també uti­litza l'eslògan, un dels cot­xes pre­si­den­ci­als car­rega amb cai­xes de la mul­ti­na­ci­o­nal del moble barat per rede­co­rar la seva nova llar!

I és que qual­se­vol detall de la vida d'Obama és seguit amb lupa. Gai­rebé és una qüestió d'Estat saber quina mas­cota triarà final­ment per a les filles. La sola insi­nu­ació que podria ser un gos d'aigües por­tuguès com el de Ted Ken­nedy ja ha aixe­cat furor a zones com l'Algarve, que n'hi volen enviar un per poten­ciar el turisme.

Tam­poc sor­pren­dria que aviat els res­tau­rants es pobles­sin d'ama­ni­des de rucula i d'infu­si­ons, pre­sents en la dieta d'un pre­si­dent que, a diferència de Bush, va més enllà dels plats tra­di­ci­o­nals. No és l'única diferència. Si el seu pre­de­ces­sor començava la jor­nada a les 7 del matí i a les 21 hores ja era al llit, Obama s'hi posa a les 9, però tre­ba­lla fins molt tard. Comença el dia al gimnàs, esmorza en família i ajuda les nenes a pre­pa­rar-se per a l'escola abans d'anar a l'ala oest, però, un cop hi arriba, el ritme de feina és endi­a­blat. Sopa amb les filles i després torna al Des­patx Oval, on li agrada fer reu­ni­ons pro­lon­ga­des amb els seus col·labo­ra­dors. Bush era molt més expe­di­tiu.

Obama també ha rela­xat els cos­tums i per­met un ves­tu­ari menys encar­ca­rat -el cap de set­mana, fins i tot d'esport- que els seus tre­ba­lla­dors deuen agrair perquè, com bon hawaià, ha apu­jat la tem­pe­ra­tura del des­patx. A més ha eli­mi­nat him­nes mili­tars de les cerimònies, ha con­vi­dat de forma dis­tesa un grup de polítics a veure la Super Bowl a l'audi­tori de la Casa Blanca i ha dit que pensa sor­tir a sopar amb Mic­he­lle un cop per set­mana. El que no és clar és si dei­xarà de fumar, com li va dema­nar la seva dona a canvi de donar-li el seu suport en la cursa pre­si­den­cial. Només sabem que, de moment, no ho ha fet dins la seva presó de luxe.