economia
La Cerdanya gironina resisteix l'èxode del Pirineu
Aquesta part de la comarca pirinenca només ha perdut la injecció de població que va provocar el ‘boom' de la construcció
El turisme lligat a la neu és el sector clau de l'economia cerdana
La Cerdanya gironina no ha experimentat el procés de despoblament de la lleidatana. No hi ha hagut un decreixement perquè, a causa del boom de la construcció que va experimentar la banda gironina, el nombre d'habitants es va disparar i la població que ha perdut ha estat precisament aquesta. L'actual conjuntura de crisi econòmica ha provocat un fenomen curiós relacionat amb la població de segona residència, que és molt important a la Cerdanya gironina. Si bé l'urbanisme i la construcció lligada a aquest segment de població s'han aturat en sec, també és cert que els segons residents estan fent un ús més intensiu del seu segon habitatge. El president del Consell Comarcal de la Cerdanya i alcalde d'Alp, Ramon Moliner, explica que ara molta gent que, per exemple, anava una o dues vegades a l'any a esquiar als Alps es queda a la Cerdanya.
A part de la construcció, el sector agropecuari és un dels que més han viscut una recessió en el marc de la reconversió impulsada per la política agrària de la UE. Moliner recorda que les explotacions, sobretot ramaderes, s'han transformat. N'hi ha menys, però més dimensionades. A més, cal afegir-hi el pes del sector equí, que a la Cerdanya té una raça autòctona, els cavalls hispanobretons pirinencs.
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya explica també que, contràriament al que semblava, anys enrere el turisme no era el principal subsector de l'economia cerdana, sinó la construcció. En canvi, ara no només el turisme, sinó tot el sector serveis que hi està vinculat és el principal recurs de futur. I, encara més, el turisme de neu. Per això, Ramon Moliner afirma que l'obtenció dels Jocs Olímpics d'hivern per al 2022 que impulsa Barcelona amb el Pirineu suposaria un salt endavant de vint anys per a la comarca.
Moliner indica també que per afrontar amb garanties el futur la Cerdanya necessita la posada al dia de diverses infraestructures, sobretot la millora de l'eix pirinenc, amb el nou traçat del túnel de Toses i la variant de Ribes de Freser; i la millora de la línia fèrria que uneix la comarca amb Barcelona per Ripoll i Vic.
El president del Consell Comarcal recorda que s'estan construint dos equipaments bàsics per al futur de la zona: el nou hospital transfronterer de la Cerdanya, a Puigcerdà, i, una mica més endarrerit, el nou escorxador també transfronterer. Segons ell, aquests dos equipaments han d'ajudar a consolidar la capitalitat de Puigcerdà, per una banda, i, per l'altra, a dinamitzar tot el sector gironí i nord-català de la Cerdanya.
LA DATA
LA XIFRA
L'estancament del Pirineu lleidatà
El Pirineu lleidatà perd població. Poca, però en perd. L'any que ara ha acabat ha deixat la majoria de les capitals de comarca amb menys habitants dels que tenien a principi d'any. També el 2010 en van perdre: es va canviar la tendència que havien tingut fins aleshores les comarques de muntanya. Tots els alcaldes consultats per aquest diari coincideixen en el diagnòstic: marxen immigrats estrangers que van arribar durant la dècada del dos mil, i la situació es compensa en part gràcies a l'arribada d'una nova emigració interior: famílies provinents del litoral industrial que, per culpa de l'atur, busquen una forma de vida més barata i oportunitats de feina en sectors més tradicionals. Els dos fenòmens, expliquen, van començar el 2008 amb la crisi, i van a més.
Entre el 2000 i el 2008 el Pirineu va passar de 61.922 habitants a 73.571, segons l'institut d'estadística de la Generalitat, l'Idescat. Des de llavors les comarques pirinenques s'han estancat en aquesta quantitat, amb una lleugera baixada ja el 2010.