Necrològiques

Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català

Ningú com ell ha fet tan indes­tri­a­ble el tre­ball intel·lec­tual i el tre­ball manual –un dels tòpics cen­trals del mar­xisme–, en el com­promís mili­tant. Jordi Moners i Sinyol, que va nàixer al Prat de Llo­bre­gat el 14 de juny de 1933 i ha mort a Lli­nars del Vallès el 5 de desem­bre de 2019, ha estat un inde­pen­den­tista exem­plar: intel·lec­tual i diri­gent de vàlua i, alhora, mili­tant de base llui­ta­dor i valent.

Jordi Moners es va lli­cen­ciar en dret i va exer­cir un temps com a advo­cat. L’any 1959, va viat­jar per for­mar-se com a lingüista i his­to­ri­a­dor. Va viure durant 12 anys a Ale­ma­nya i va fer esta­des llar­gues a Itàlia i Por­tu­gal. Va estu­diar a les uni­ver­si­tats de Frei­burg i de Hei­del­berg, amb una beca del Cen­tre d’Inves­ti­gació de Lite­ra­tu­res i Llengües Romàniques, i va ser assis­tent d’un pro­fes­sor de lite­ra­tura occi­tana. No cal dir que, per sub­sis­tir, feia tota mena d’altres fei­nes.

A Ale­ma­nya va ini­ciar la seva for­mació mar­xista. El 1966 va entrar a mili­tar al Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya: “Em van cap­tar per al FNC la Teresa Alabèrnia i la Pilar Escriche, a l’Escola Occi­tana del Ros­selló, on m’havia des­plaçat perquè Batista i Roca impar­tia un curs d’occità.” (Lluita 300, desem­bre 2015). El 1968 formà part del grup de fun­da­dors del PSAN, entre els quals també hi era Núria Codina, la seva com­pa­nya de vida a par­tir del 1973.

Jordi Moners torna defi­ni­ti­va­ment a Cata­lu­nya el 1971 i tre­ba­lla de cor­rec­tor a l’IEC, impar­teix cur­sos de llen­gua i d’història i comença la seva ingent tasca de tra­duc­tor al català (de l’ale­many, l’italià, el por­tuguès, el francès...), tant d’obres d’assaig filosòfic, polític o jurídic (Maquia­vel, Brecht, Mar­cuse, Marx, Engels, Gramsci, Hegel, Bac­ca­ria...) com d’obres de ficció per a adults o ado­les­cents (Grass, Lodi, Moser, Bran­cati, Nil­ved, Schami, Eça de Queirós...). Cal des­ta­car la magna tra­ducció en sis volums d’El capi­tal de Marx (Edi­ci­ons 62, 1983-1990) i la seva tasca com a direc­tor d’Edi­ci­ons Lluita (1983-1993).

Entre els lli­bres pro­pis, és relle­vant la Síntesi d’història dels Països Cata­lans (La Magrana, 1976), que va omplir un buit cla­morós i va tenir mol­tes ree­di­ci­ons. En aquesta línia d’anàlisi i de divul­gació, Moners va desen­vo­lu­par una gran acti­vi­tat com a arti­cu­lista (Canigó, Avui, Lluita, Dia­rio de Bar­ce­lona...), con­fe­ren­ci­ant arreu de la nació, pro­fes­sor (Escola d’Estiu Rosa Sen­sat, Escola d’Estiu del País Valencià, Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu...), orga­nit­za­dor de la Marxa del Llo­bre­gat (1978) i de les Jor­na­des d’Eco­no­mia i Tre­ball a Lli­nars (2004-2009), etc. Era incan­sa­ble. Quan va morir Xavier Romeu (1983), va publi­car un arti­cle necrològic: “Xavier Romeu: les dues cares de la lluna”, on el sen­ti­ment pel com­pany des­a­pa­re­gut i la luci­desa ideològica en glos­sar la seva figura es con­ju­mi­na­ven magis­tral­ment. El 1989, un grup fei­xista para-poli­cial va fer escla­tar una bomba a la porta del seu domi­cili.

Vam conèixer Jordi Moners la tar­dor del 1973, quan va bai­xar a València a fer “xer­ra­des de cap­tació” per a la cons­ti­tució de la pri­mera cèl·lula valen­ci­ana del PSAN. Ales­ho­res, esde­vinguérem amics i com­panys fins a la mort. De fet, hem de dir que, en les cri­sis del PSAN, a més de les opci­ons tàcti­ques o estratègiques a debat, la Núria Codina i el Jordi Moners sem­pre es posi­ci­o­na­ven allà on esta­ven els valen­ci­ans, tant era la seva con­vicció ferma de Països Cata­lans. Recor­da­rem el Jordi venent la revista Lluita en mani­fes­ta­ci­ons i aplecs, tocant la flauta en els esbar­jos de les reu­ni­ons, men­jant la seva dieta macrobiòtica i inter­ve­nint sem­pre en favor de la classe tre­ba­lla­dora i la inde­pendència de la nació com­pleta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia