Ens ha deixat en Joan Torrent i Coll

El nostre company Joan en ha deixat, després de lluitar amb valentia contra una cruel malaltia. Era una persona afable, cordial, que valorava l’amistat i no tenia mai un no per a ningú. En el Coro de Farners, si se l’havia d’identificar d’entre els molts Joans, es feia amb simpatia amb un qualificatiu relacionat amb la seva elevada estatura.

Era fuster d’ofici, i dels bons, i durant una època va treballar d’encarregat en una torneria de fusta, ja desapareguda. Havia nascut en una de les dues últimes (o primeres) cases que existien al final del carrer de Francesc Camprodon, abans anomenat de l’Aurora, entre can Grions i cal Ros Postilló, al davant del que seria la caserna de la Guàrdia Civil.

El 1964 ja se’l veu ben jovenet en fotos del Coro de Farners, que dirigia el mestre Alsina, i més endavant s’hi va tornar a afegir, ja cap a final dels anys noranta. Era un puntal de la veu de tenors segons, però als assajos li costava aixecar la vista de la carpeta de lletres i mirar la batuta del Mestre, i per això alguna vegada havia quedat la seva veu sola en un tall sobtat. Gaudia molt del cant, assajant i actuant, dels sopars, de les excursions i de les trobades de cantaires, i encara més de la seva estimada Festa del Dimarts de Pasqua a Farners,

Fa dos anys em va dir que no sabia si podria venir a cantar, ja que a causa dels tractaments mèdics li havia quedat la veu una mica tocada; la meva resposta va ser, com no podia ser d’altra manera i sabent com gaudia de l’ambient, que continués venint, i així compartia la passió pel cant coral amb tots els companys; li agradava tant, que em deia que venia a assajar sortint directament d’alguna sessió de quimioteràpia.

Vull tornar a expressar el més sentit condol a la seva esposa, la Conxita Mas, i al seu fill Joan, de part de totes les famílies que formem part dels Cantaires de Farners.

Descansa en pau, amic i company Joan; estic segur que ens podràs escoltar des d’aquell punt on ara et trobes, a l’Infinit.