Miquel Serrat en el record

A totes i a tots! El dia 2 de juny del 2021, enmig de l’Any Cisquet, ens ha deixat de manera inesperada en Miquel Serrat Pujolar, germà del nostre estimat Francesc Serrat Pujolar, Cisquet.

En Miquel va néixer a Olot l’any 1927. Era un nen de la República i la guerra. Amb 12 anys, el febrer del 1939, amb la derrota de l’Exèrcit Popular, va emprendre el camí de l’exili cap a França. Refugiat amb sa mare i sa germana a Die (La Dromme), el pare, en Joan i en Cisquet anaven a parar al camp d’Argelers.

El 1940, després de la invasió alemanya, i amb tota la família, va ser deportat al camp d’Agde, on va romandre quatre mesos. Durant l’ocupació nazi va col·laborar activament amb la resistència francesa fent transport d’armes i material per al maquis de la seva regió.

Arran de la seva activitat i pel fet de ser refugiat espanyol va estar a punt de ser afusellat per la milícia feixista de Vichy. L’octubre del 1944 va participar en l’operació Reconquista de España, entrant amb un contingent guerriller a la Val d’Aran. Va combatre i va participar en la presa de Bossòst. Després es va casar i va tenir dos fills i una vida llarga i feliç a França, esquinçada per la mort del seu estimat i admirat germà, en Cisquet, que va ser afusellat al Camp de la Bota el febrer del 1946.

Fa tres anys, i per un seguit d’afortunades coincidències que hem d’agrair a la família olotina dels Serrat, vam poder contactar amb ell i emprendre així una aventura cap a un passat on encara romanem.

En Miquel era un bon home, una persona alegre, atenta, entusiasta i intel·ligent. Un home humil, que sempre ens deia que “ell no havia fet res”.

Ens ha deixat just quan commemorem l’Any Cisquet i pocs mesos abans de l’estrena del documental que ell va fer possible amb una trucada aquell maig del 2018.

Miquel, et recordarem i t’estimarem sempre i mai no deixarem que el teu nom i el d’en Cisquet caiguin una altra vegada en l’oblit.

Que la terra et sigui lleu, company en la lluita per un món millor.