Necrològiques

Miquel Serrat en el record

A totes i a tots! El dia 2 de juny del 2021, enmig de l’Any Cis­quet, ens ha dei­xat de manera ines­pe­rada en Miquel Ser­rat Pujo­lar, germà del nos­tre esti­mat Fran­cesc Ser­rat Pujo­lar, Cis­quet.

En Miquel va néixer a Olot l’any 1927. Era un nen de la República i la guerra. Amb 12 anys, el febrer del 1939, amb la der­rota de l’Exèrcit Popu­lar, va empren­dre el camí de l’exili cap a França. Refu­giat amb sa mare i sa ger­mana a Die (La Dromme), el pare, en Joan i en Cis­quet ana­ven a parar al camp d’Arge­lers.

El 1940, després de la invasió ale­ma­nya, i amb tota la família, va ser depor­tat al camp d’Agde, on va roman­dre qua­tre mesos. Durant l’ocu­pació nazi va col·labo­rar acti­va­ment amb la resistència fran­cesa fent trans­port d’armes i mate­rial per al maquis de la seva regió.

Arran de la seva acti­vi­tat i pel fet de ser refu­giat espa­nyol va estar a punt de ser afu­se­llat per la milícia fei­xista de Vichy. L’octu­bre del 1944 va par­ti­ci­par en l’ope­ració Recon­quista de España, entrant amb un con­tin­gent guer­ri­ller a la Val d’Aran. Va com­ba­tre i va par­ti­ci­par en la presa de Bossòst. Després es va casar i va tenir dos fills i una vida llarga i feliç a França, esquinçada per la mort del seu esti­mat i admi­rat germà, en Cis­quet, que va ser afu­se­llat al Camp de la Bota el febrer del 1946.

Fa tres anys, i per un seguit d’afor­tu­na­des coin­cidències que hem d’agrair a la família olo­tina dels Ser­rat, vam poder con­tac­tar amb ell i empren­dre així una aven­tura cap a un pas­sat on encara roma­nem.

En Miquel era un bon home, una per­sona ale­gre, atenta, entu­si­asta i intel·ligent. Un home humil, que sem­pre ens deia que “ell no havia fet res”.

Ens ha dei­xat just quan com­me­mo­rem l’Any Cis­quet i pocs mesos abans de l’estrena del docu­men­tal que ell va fer pos­si­ble amb una tru­cada aquell maig del 2018.

Miquel, et recor­da­rem i t’esti­ma­rem sem­pre i mai no dei­xa­rem que el teu nom i el d’en Cis­quet cai­guin una altra vegada en l’oblit.

Que la terra et sigui lleu, com­pany en la lluita per un món millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia