Montserrat Ferrer i Pruneda (1930-2023)

Montserrat Ferrer i Pruneda, nascuda a Girona, va morir el 24 d’abril passat als 93 anys. Filla d’Antoni Ferrer i Pagès, trompetista i fundador de la Cobla Girona, i Francesca Pruneda i Descals. L’any 1936 la família es trasllada a Barcelona perquè el seu pare va entrar a treballar a la Banda Municipal de Barcelona i, posteriorment, a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Va créixer en una Barcelona assetjada per la guerra, les bombes i les penúries de l’època. Malgrat les dificultats, i gràcies al talent del pare i l’empenta de la mare, la família va tirar endavant. La Montserrat va adquirir dels seus pares uns principis d’esforç i treball que al llarg del temps la van portar a acabar una llicenciatura en farmàcia (1953) que més endavant també acabaria la seva germana Joaquima.

Es va casar amb en Joan Pujadas i Lamarca i el matrimoni es traslladà a Montblanc, on la Montserrat es col·locà al capdavant de la farmàcia del seu sogre, Joan Pujadas i Fabregat. Amb la seva gran capacitat de treball va fer créixer i va modernitzar la farmàcia sempre posant-se al dia de totes les novetats que permetessin que la seva farmàcia oferís el millor servei a tota la seva clientela. La Montserrat afrontava la seva feina no com un negoci, sinó amb un gran servei a la comunitat preocupant-se per millorar la salut i la vida de les persones que acudien a la farmàcia. Una de les seves visions era la de donar formació a les noies que entraven a treballar com a ajudants assegurant-se que assolissin una titulació oficial d’auxiliars.

Aquest sentit de servei, junt amb el seu gran amor a les arts, van portar la Montserrat, al costat del seu marit, a dinamitzar la vida cultural de Montblanc. El seu marit va ser un dels impulsors de les Biennals de Pintura de Montblanc, que van permetre que pintors de rellevància visitessin i pintessin la Vil·la Ducal. També va ser president de l’Agrupació Sardanista i altres entitats de caire catalanista. La Montserrat va ser fundadora de l’associació cultural Artium, que durant diversos anys es va encarregar d’organitzar concerts, exposicions i diverses edicions del Festival Internacional de Música de Montblanc. El matrimoni sempre va ser molt sensible a la protecció de la llengua i la cultura catalanes donant suport a moltes publicacions, revistes, premsa que es feien en català des dels seus inicis.

La Montserrat va tenir quatre fills (Joan, Antoni, Jordi i Gabriel), als quals va saber transmetre els principis d’esforç i d’amor a la feina ben feta, a més de l’apreciació cap a la música i les arts. Dos d’ells van continuar les passes del seu avi, en Joan, com a compositor de sardanes, i en Gabriel, dedicant-se al piano i a la docència. Després de 50 anys al capdavant de la farmàcia, la Montserrat es va jubilar i l’any 2007 es va traslladar de nou a Barcelona, on va recuperar la vida cultural i musical que tant li agradava i on el 24 d’abril ens va deixar. Els que la vam estimar seguirem recordant el seu llegat i el seu exemple per sempre.