Recordant Maria Teresa de Quintana

Maria Teresa, el teu traspàs ha sobtat a tots els que et coneixíem. Tot i que feia temps que no ens vèiem no havíem perdut el contacte.

Et vas casar i vàreu tenir en Francesc. El teu marit era parent de mossèn Geli i ell us el va batejar. Vàreu celebrar la festa a casa i recordo les bosses de saca que us vaig preparar. Encara no fa massa me les vas ensenyar, perquè en guardaves.

Tristament vas enviudar essent en Francesc un nen. Treballaves a la Diputació i venies a esmorzar. Fins i tot havies vingut amb el nen, per distreure’l. Vas lluitar per en Francesc, li vas donar una carrera i mira quin orgull de fill has tingut, i que t’ha donat uns nets que han estat la teva alegria.

Maria Teresa, formes part de la família Quintana, una família coneguda, i saps com ens estimàvem el senyor Enric i tota la família. La teva rialla la tinc impregnada, igual com la teva veu quan em trucaves i em deies: “Què fas?”

Acompanyada per en Francesc, la teva nora, els teus nets, els amics i una església plena de gom a gom ja has arribat a la casa del Pare i de segur que el teu espòs i mossèn Geli t’hauran vingut a esperar.

Descansa en pau. Mai t’oblidarem.