MEDICINA
Mor Roy Calne, el cirurgià que va fer el primer trasplantament de fetge a Europa
Tenia 93 anys i va ser pioner en l’ús dels fàrmacs per reduir el rebuig dels pacients als òrgans
Una eminència en el món de la medicina i la cirurgia internacional, Roy Calne (1930, Surrey), va morir ahir als 93 anys a Cambridge, segons va informar la seva família a la BBC. Va ser el primer cirurgià que va fer un trasplantament de fetge el 1968 a Europa. La històrica operació va tenir lloc a l’Hospital Adddenbrooke de Cambridge el 2 de maig d’aquell any, uns mesos després del primer trasplantament del món, que havia tingut lloc als Estats Units. El centre mèdic va batejar el seu nom de la unitat de trasplantaments amb el nom de Calne i va commemorar la fita amb una placa. Va ser pioner en l’ús de fàrmacs per controlar el rebuig d’òrgans, un problema que va perseguir durant anys tots els especialistes en trasplantaments. A partir de llavors la investigació va fer un gir de 180 graus.
El metge va rebre el títol de “Sir” per Isabel II el 1986 i va marcar altres fites en la seva especialitat durant la seva llarga trajectòria professional, en la qual també va ser professor de cirurgia entre el 1965 i el 1998. El 1978 va ser el primer metge en usar ciclosporina per reduir el rebuig dels pacients als trasplantaments, fet que va obrir la porta a rellevants innovacions posteriors. Després de fer el 1996 el seu primer trasplantament de ronyó, posteriorment en va fer de múltiples, com ara un de fetge, cor i pulmó a finals dels anys vuitanta.
El 1992 va dur a terme el primer trasplantament intestinal al seu país i dos anys després en va realitzar un de múltiple que va combinar estomac, intestí, pàncrees, fetge i ronyó. Va ser la primera operació d’aquest tipus que es feia a tot el món.
El fill de Roy Calne, Russell, va parlar a la BBC sobre el seu pare: “Era un personatge astorador, una mica excèntric i un pare meravellós per als seus fills.
El metge va començar la seva formació a al Landing College i es va graduar al conegut Guy’s Hospital de Londres. Durant un temps va servir en l’exèrcit del seu país a Hong Kong, Singapur i Malàisia abans d’obtenir una beca per traslladar-se a la Harvard Medical School. Va ser membre de la Royal Society des del 1974. Es va retirar el 1998 però va continuar lligat a la Universitat de Cambridge com a professor emèrit i també a la Universitat de Singapur com a professor visitant de cirurgia.