Necrològiques

Joaquim de Toca, el company

Fa pocs dies del traspàs del nos­tre com­pany i amic Joa­quim de Toca i de Ciu­rana, segon pre­si­dent de la dele­gació a Girona del Col·legi Ofi­cial de la Psi­co­lo­gia i col·legiat d’honor. S’ha escrit a bas­ta­ment de la seva tra­jectòria per­so­nal, de vida i pro­fes­si­o­nal, en la qual no insis­tiré. Des del Col·legi Ofi­cial de la Psi­co­lo­gia de Cata­lu­nya, però en con­cret des de la dele­gació de Girona, li volem agrair la gran tasca que va rea­lit­zar en les pri­me­res fases de la implan­tació col·legial a Girona en la con­tinuïtat dels pri­mers ser­veis, la for­mació i l’impuls de la psi­co­lo­gia a les comar­ques giro­ni­nes.

Impor­tant varen ser les múlti­ples col·labo­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals sobre­tot amb enti­tats que for­men part del ter­cer sec­tor. Va ser una època molt pro­fi­tosa, la xarxa de ser­veis i de recur­sos que en Joa­quim va impul­sar con­seqüent a les neces­si­tats per­ce­bu­des des d’una mirada feta al ser­vei dels ciu­ta­dans.

En des­ta­caré la cre­ació de Psicòlegs sense Fron­te­res, pro­ba­ble­ment l’embrió del que conei­xem avui per Psi­co­xarxa Solidària, un ser­vei d’atenció als més vul­ne­ra­bles, i els vin­cles amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, pos­si­ble embrió també del que avui conei­xem com a Fòrum Sani­tari amb altres Col·legis Pro­fes­si­o­nals.

Va ser una pers­pec­tiva que no hauríem de per­dre mai en un moment social i històric d’alta neces­si­tat d’atenció a les per­so­nes. En Joa­quim era, per sobre de tot, un huma­nista, cre­ient i exem­ple de com els valors es mate­ri­a­lit­zen en fets i en com les seves refle­xi­ons sem­pre por­ta­ven implícites acci­ons, ben pen­sa­des, d’ampli recor­re­gut, inno­va­do­res, entu­si­as­tes, amb una mirada con­vin­cent i aquells ulls bri­llants de qui té el pen­sa­ment clar.

Uns més que altres hem tin­gut la sort de poder com­par­tir hores de tre­ball, savi­esa i bon fer, amb un tarannà serè, obert i fle­xi­ble, agra­da­ble, pro­per, honest amb ell mateix i amb el que l’envol­tava, i sobre­tot molt tole­rant amb aquells que pen­sa­ven dife­rent.

Home cre­ient, va saber pren­dre les millors deci­si­ons al llarg de la seva vida i la família va ser el seu espai de referència vital. Com a col·legiat d’honor va poder gau­dir aquest reco­nei­xe­ment en vida, amb l’acom­pa­nya­ment de la família i dels com­panys de la psi­co­lo­gia.

Per­so­nal­ment, en la tri­ple coin­cidència d’espais par­ti­ci­pa­tius, al COPC, a l’Ajun­ta­ment de Girona i a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, en des­taco la seva volun­tat de ser­vei, que no era poca cosa en moments com els que ens ha tocat viure. Per això, en nom propi, de la junta rec­tora del COPC, de tre­ba­lla­dors i de molts com­panys i amics de pro­fessió, et dono les gràcies. Joa­quim, des­cansa en pau.

* Pre­si­dent dele­gació Girona del COPC

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia