A reveure, Salvador Massana Saburit

Salvador, quan he vist avui al llit la notícia de la teva necrològica que ha escrit l’Arnau Boix a El Punt Avui els meus ulls, plorosos, no donaven crèdit al que estaven llegint. Sense respectar l’hora he trucat a la Montse. El telèfon no ha fet senyal. No és d’estranyar. Vivien un drama difícil de superar, sobretot quan arriba així, sense avisar.

Fa quatre dies vaig parlar amb la Montse. Plorant li vaig demanar disculpes perquè era el primer any que no contestava a la felicitació de Nadal. Ella em va dir: “Carme, no ploris. Som amics de veritat, i per això no et fallarem mai.” Aquests són els Massana.

Quan en Salvador va fer el llibre Festart vam baixar a la llibreria Geli per fer-nos un regal, però estava tancada. Conservo un petit paper que deia: “Per entregar a la granja Mora.” He tornat a trucar i m’ha contestat l’Abel. M’ha dit que la Montse necessitava parlar amb mi perquè donés les gràcies a l’Arnau pel seu escrit, perquè l’ha definit tan bé que ens ha agafat per sorpresa.

També m’ha dit que en Salvador sabia tot el que em vas dir, que l’estimaves, l’esforç que vau fer pels gegants i que podies comptar amb un dibuix per al llibre, que en volia encarregar tres. “Carme, espargirem les cendres on ell volia”, m’ha dit.

Salvador, aquest no és un adeu per sempre, és un adeu per un instant. La Montse m’ha dit: “Mira el cel, veuràs que et diu que sí, ho sap tot.” Salvador, avui Vilanova, el bestiari i la cultura han perdut part de la història i un trosset més de la família Massana Saburit. Els que l’han precedit l’esperaran amb els braços oberts.

Descansa en pau, mai t’oblidaré.

* Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora de Girona