ECONOMIA
Mor José Lladó, una de les grans fortunes d’Espanya
Va ser ministre amb Suárez, ambaixador als EUA i empresari del sector petrolier
L’empresari i exministre de la transició José Lladó Fernández-Urrutia (Madrid, 1934) va morir ahir als 89 anys com un dels homes més rics d’Espanya. La revista Forbes el va situar el 2022 en el número 32 del seu rànquing amb un patrimoni proper als mil milions d’euros.
Lladó era d’ascendència catalana ja que el seu rebesavi era de Barcelona. El seu pare va ser el president del poderós Banco Urquijo, Juan Lladó-Sánchez-Blanco, abans que aquest fos absorbit pel Banc Sabadell, que el va integrar a la divisió de banca privada. El seu avi va ser el diputat romanonista a la República José Lladó Vallés, que el 1923 havia estat nomenat fiscal del Tribunal Suprem d’Espanya el 1926.
Des dels anys seixanta José Lladó va tenir una gran influència política i econòmica en tots els afers de l’estat ja que va col·laborar en els coneguts Plans de Desenvolupament del franquisme. Del 1968 al 1974 va ser director general d’Indústries Químiques. En la formació del seu primer govern Adolfo Suárez aquest el va nomenar ministre de Transports i Comunicacions fins al 1978 abans d’aconseguir un dels càrrecs més preuats en l’administració de l’estat, el d’ambaixador als EUA.
La seva gran fortuna, en qualsevol cas, la va fer amb l’empresa Técnicas Reunidas, del sector petrolier. Era molt amic de Joan Carles I, amb el qual va fer nombrosos viatges arreu del món, sobretot a Orient Mitjà, com a representant dels empresaris espanyols. El seu pitjor moment va ser quan Garzón el va imputar pel “cas BBVA” , banc del qual en va ser conseller.
També va cultivar la seva imatge pública actuant com a mecenes cultural. El 1986 va ser nomenat president del patronat del museu Reina Sofia i era membra de la Fundació Príncep d’Astúries.