Maria Teresa Vernet, encara en l’oblit

L’escriptora Maria Teresa Vernet i Real (Barcelona, 1907), una de les escriptores menys conegudes de la literatura catalana durant la República, ens va deixar avui fa 50 anys (1974). Després de la guerra es va recloure i aquest silenci voluntari va fer més difícil que, a diferència d’altres, se la reivindiqués com una autora rellevant i una precursora de la literatura entre les dones.

Va ser la primera dona que va guanyar el premi Joan Creixells de novel·la, el 1934, i va obrir el camí, entre altres, a una escriptora que marcaria un abans i un després en la nostra literatura: Mercè Rodoreda. A banda de novel·la –en va escriure vuit– la seva obra també inclou poesia i contes.

Vernet va néixer a Barcelona però va passar la infància a Vilanova d’Escornalbou, d’on el seu pare –Blai Vernet– era mestre de l’escola. Va estudiar literatura, filosofia i música. Sempre va manifestar un gran interès per l’escriptura. El 1925, a 18 anys, ja va guanyar el concurs de novel·les amb Record agredolç. El 1927 va publicar la seva primera novel·la de referència, Amor silenciosa, però la seva carrera literària va fer un tomb quan va guanyar el premi Creixells amb Les algues roges, la seva obra més reeixida.

Les influències de Vernet es poden trobar en alguns dels autors anglosaxons que va traduir amb precisió i sensibilitat –Huxley, Joyce, Green i Froom–, així com en la filosofia clàssica de Plató i la moderna de Descartes.

Des de jove, tot i els seu caràcter tímid i reservat, va combatre el patriarcat en uns temps en què el feminisme semblava encara una idea utòpica. Havia parlat públicament contra la idea d’una família perquè era un obstacle pels “horitzons intel·lectuals de la dona.” Va esdevenir una escriptora professional, sense fills, i va ser durant alguns anys l’autora més popular del país, admirada també per la crítica per l’esforç a aprofundir en la psicologia dels seus personatges.

Va ser membre de la junta del Club Femení i d’Esports de Barcelona, el primer club esportiu exclusivament femení de Catalunya. La seva activitat en el club consistia a organitzar i gestionar activitats que potenciessin la culturització de la dona, així com fer concursos literaris, cursos de llengua, concerts, xerrades i conferències. També va signar l’acte de constitució del Club de Novel·listes el 1936 al costat de la mateixa Rodoreda i Aurora Beltran, va formar part de l’Associació d’Escriptors Catalans i va formar part del premi Creixells en dues edicions.

La Guerra Civil va estroncar completament la seva carrera. A partir de llavors només es va voler dedicar a la traducció i malgrat que va fer algunes col·laboracions en revistes els seus lectors la van anar oblidant. L’oblidança de Vernet va quedar palesa l’endemà de la seva mort. Pràcticament cap diari va publicar la notícia. De fet, molts dels seus detalls personals es van perdre juntament amb totes les seves coses del seu pis del carrer Còrsega.