SOCIETAT
En record de la Bety (1936-2020)
La nostra mare, Bety Roca Callol , la Bety, com tothom la coneixia, va morir ara fa quatre anys, en l’esclat de la pandèmia de la covid, que ens va impedir fer el comiat que hauria merescut i hauríem desitjat. Nascuda a Sant Antoni de Calonge el 1936, la seva dedicació a la moda va venir marcada per una educació que llavors encaminava les dones cap a les tasques de la llar. De tarannà inquiet, oberta i amb grans somnis, va decidir obrir la seva pròpia botiga de roba, amb peces que ella dissenyava, a Sant Antoni, al carrer del Garbí. Allà va conèixer la Montse Font, d’Ullà (la brodadora, com la coneixíem), que va començar venent complements per la seva botiga però no va tardar a convertir-se en la seva amiga i aliada a l’hora de crear la seva pròpia marca de roba.
La seva passió per la moda la va portar a obrir una petita empresa de confecció al major, amb un taller primer situat a casa seva, que havia estat també una taverna, al carrer Artur Mundet, on el nostre pare, Josep Forns, es dedicava a la fotografia. Aviat l’espai de la casa on cosien ella i algunes dones més, com ara la Mercè, la Rosita, la Roser i la Loli, es va fer petit, i el va traslladar a un local més ampli del mateix carrer, des d’on feien el disseny, patronatge i elaboració de les peces de roba que distribuïen (marca Bety) arreu de l’Estat. La seva producció era artesanal i cent per cent empordanesa, amb cosidores que treballaven des de diferents indrets (com ara Regencós, Palamós i Palafrugell).
La implicació familiar en el negoci es va estendre a en Toni, el seu fill gran, la Bety i el nostre pare. En el disseny de les peces sempre va comptar amb la brodadora d’Ullà . Anys més tard va obrir una botiga a Platja d’Aro, on venia les mateixes peces que fabricava a Sant Antoni, però també va incorporar-hi altres marques de roba, i també peces que importava sobretot d’Itàlia, on viatjava sempre que podia. Després de la segona botiga de Bety va obrir-ne una tercera, Bety Núvies, també a Platja d’Aro, que més endavant va portar al Barri Vell de Girona.