Necrològiques

SOCIETAT

Mor Bill Anders, l’astronauta que va fer la primera foto de la Terra des de l’espai

Era un dels tripulats de l’Apollo 8 en la primera missió que va orbitar a la Lluna

L’astro­nauta de la NASA Bill Anders (Hong Kong, 1933) va morir el pas­sat diven­dres als 90 anys a causa d’un acci­dent d’avi­o­neta prop de Seattle. El 1968 va ser un dels tri­pu­lants de la història missió de l’Apo­llo 8, la pri­mera en la qual els humans van viat­jar més enllà de l’òrbita baixa ter­res­tre. Dins el mòdul va fer la icònica foto que mos­tra el pla­neta Terra ele­vant-se sobre l’horitzó de la Lluna. Ho ha recor­dat l’admi­nis­tra­dor de l’agència espa­cial, Bill Nel­son, en el seu mis­satge de comiat: “Va ofe­rir a la huma­ni­tat un dels seus regals més pro­funds. Va viat­jar fins al llin­dar de la Lluna i ens va aju­dar a tots a veure alguna cosa més: nosal­tres matei­xos.”

Anders i els seus com­panys Frank Bor­man i Jim Lovell van ser, de fet, els pri­mers homes en orbi­tar a la Lluna. Va ser durant la vigília de Nadal del 1968. Va ser lla­vors quan el pri­mer d’ells va fer la foto, cone­guda com a Earth­rise just quan la nau estava en procés de rotació, i en què es pot veure la Terra a l’horitzó.

La Unió Astronòmica Inter­na­ci­o­nal va com­me­mo­rar aquell esde­ve­ni­ment el 2018 bate­jant un dels cràters de la Lluna amb el nom Anders’ Earth­rise. “Quan la Terra va aparèixer sobre l’horitzó, va ser quan real­ment vaig que­dar impres­si­o­nat per la seva deli­ca­desa i els seus colors”, expli­ca­ria Anders en una entre­vista en motius dels 50 anys d’aquell històric moment.” En aquell moment Anders creia que la missió tenia entre una pos­si­bi­li­tat entre tres de no ser reei­xida. Poste­ri­or­ment seria pilot de suport de la missió Gemini XI i de la històrica missió Apo­llo 11, en la qual els pri­mers homes van ater­rar al satèl·lit de la Terra el 20 de juliol del 1969.

Abans d’asso­lir l’esta­tuts d’astro­nauta el 1963, va ser pilot de com­bat a la Força Àrea. També es va gra­duar en engi­nye­ria elèctrica i nuclear. Després de reti­rar-se com a astro­nauta, va for­mar part de la Comissió d’Ener­gia Atòmica dels EUA i pre­si­dent del pro­grama con­junt d’inter­canvi de tec­no­lo­gia entre el seu país i la URSS per a les cen­trals de fissió nuclear i fusió nuclear. També va crear la seva pròpia fun­dació edu­ca­tiva i ecològica.

Fins que va tenir l’acci­dent no va dei­xar mai de volar tot i la seva avançada edat. Tenia regis­tra­des més de vuit mil hores de vol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia