L’actor Fermí Reixach Garcia, membre fundador del Teatre Lliure i del grup teatral Comediants, va morir ahir als 77 anys, segons va informar ahir el Teatre Lliure. Va ser durant molts anys un dels actors més prolífics del cinema, el teatre i la televisió catalanes. Era una esperit lliure. Malgrat que el del teatre era el seu escenari preferit no era un esnob que portava aquesta passió al límit. També va fer rols en la televisió i el cinema de personatges d’allò més corrents i no li agradava figurar, era d’allò més modest. Des del 2022 era membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

Va debutar oficialment en el teatre quan es va crear la companyia Comediants, en l’obra Catacroc, el 1973, i en el cinema el 1980 amb La campanada, dirigida per Jaime Camino, amb qui també va treballar a Llums i ombres, el 1988. Durant tres temporades va ser el personatge Guillem Almeda a la sèrie de TV3 La Riera. A la televisió catalana també va participar a Olor de colònia i El cor de la ciutat.

Una de les obres que més cops va representar i amb la qual se sentia més a gust era Diari d’un boig de Nikolai Gógol. Va començar a donar-li voltes quan estudiava als EUA amb Ernie Martin. “Ha estat sens dubte l’experiència més intensa, interessant i reveladora de la meva feina d’actor”, explicaria quan la va dur a terme amb la companyia O’Teatre.

Nascut el 21 d’agost del 1946, fill d’una família originària de Lloret de Mar (la Selva), va pujar als escenaris, de ben jove, amb la seva germana Neus al Casal de l’Obrera a Lloret.

Posteriorment, va estudiar interpretació al centre Estudis Nous de Teatre de Barcelona, sota la direcció d’Albert Boadella i Josep Montanyès, així com a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Al llarg de la seva trajectòria, va protagonitzar més d’una trentena de muntatges teatrals, va intervenir en més de vint pel·lícules i en nombroses sèries i produccions per a la televisió. Se’l va poder veure en films com El mort i ser feliç, La voz dormida, 23-F, La película, 14 d’abril. Macià contra Companys, La mosquitera, Animales domésticos, El Greco, Estació de l’oblit i Siempre hay tiempo, entre d’altres.

Amb els seus companys del Teatre Lliure va participar en adaptacions i obres pròpies com Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d’Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó. També va intervenir en produccions teatrals a l’Amèrica Llatina i als Estats Units gràcies al seu domini de l’anglès.

Reixach també va ser cantant durant un temps i el 1976 va publicar el disc Cançons de lladre, amb peces tradicionals del folk català com Joan Serrallonga, L’hereu de la forca i L’hostal de la Peyra.