La coneguda escriptora i editora catalana Rosa Regàs ha mort aquest dimecres a l’edat de 90 anys al municipi de Llofriu, al Baix Empordà, on havia viscut els darrers anys, segons ha confirmat EFE.

Nascuda el dia 11 de novembre de 1933 a la ciutat de Barcelona, va passar la Guerra civil espanyola a França amb el seu germà Oriol fins que va acabar.Anys més tard, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. Quan tenia 37 anys, el 1970, va fundar l’editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d’autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d’altres.

Després d’una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l’any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d’arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.

Més endavant, el 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. Quatre anys més tard. va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d’amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995) i Luna lunera (1999), novel·la d’estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d’aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.

A banda de la seva activitat literària, Regàs també va ser directora de l’Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004-2007). El 2005 va ser l’encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar una ciutat més tolerant i cívica. Els últims anys de la seva vida va viure entre Barcelona i Llofriu i es dedicarà a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura.