Mor Francesc Miñana i Armadàs, referent en la lluita per la integració dels cecs

El reconegut activista social i escriptor Francesc Miñana i Armadàs (1929, Barcelona), que el 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi, va morir dilluns als 95 anys. El 2012 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Honor en reconeixement a la seva trajectòria de més de quatre dècades a favor de dels discapacitats i de la integració de les persones amb deficiències visuals.

Miñana va ser director del Centre de Recursos Educatius Joan Amades des del 1990, entitat pionera a Catalunya que tenia com a missió atendre l’educació de nens i nens cecs. Va ser també president de la fundació Orfeó Gracienc. El 1998 va impulsar la fundació que porta el seu nom amb l’objectiu d’eliminar les barreres arquitectòniques per a molts minusvàlids.

Va viure sempre a Gràcia en una família humil d’arrels obreres. Als vuit anys, per culpa d’un despreniment de retina, va perdre la vista. Va assistir a diferents escoles per a cecs. Malgrat tot, el 1945 va superar els estudis de batxillerat i posteriorment la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona.

Va estudiar piano, va formar la seva pròpia orquestra i va ser membre d’un quartet de jazz. El seu exemple de superació va animar molts dels joves que ell mateix va atendre personalment a no rendir-se malgrat les dificultats. Va ser un assidu en els grans programes de ràdio que es feien a Barcelona.

Als anys seixanta va passar a treballar a l’ONCE com a professor. El van designar posteriorment cap del departament laboral. També va ser director de l’Escola de Telefonia de la companyia a Catalunya, el pas previ a dirigir el centre Joan Amades.

Durant uns anys va ser representant a Europa del programa Helios. El 1994 es va jubilar però no va deixar d’estar vinculat als temes que sempre el van apassionar, la cultura, la música, la ràdio i la política, entre d’altres.

Entre els seus llibres, de caràcter autobiogràfic, destaca Els altres i jo amb pròleg de Francesc Candel. També va publicar La petita història d’una gran lluita (2004) i Documento Maria Cabañeros, un homenatge a la seva dona en què va exposar la història de les entitats que han treballar en favor dels cecs a Catalunya des del segle XIX. Amb el mateix Candel, Xavier Fàbregas i altres personalitats va crear el Taller de Teatre de Barcelona. Havia estat també el president de l’Associació de Guarderies Gitanes del Camp de la Bota.

La cerimònia de comiat de Miñana ha tingut lloc aquest matí al tanatori de la Ronda de Dalt.