cultura
Adeu a Josep Tomàs Cabot, escriptor i degà dels periodistes de la Catalunya central
Mor als 93 anys un dels divulgadors i autors manresans més prolífics des dels anys seixanta
L’escriptor, periodista i historiador Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), premi Bages de Cultura el 2006, va morir dissabte als 94 anys. Degà dels periodistes a la Catalunya central, va desenvolupar una formidable trajectòria vinculada a la cultura però també a la ciència. El 2010, va rebre el Premi d’Honor de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de periodistes de Catalunya. Durant moltes dècades va ser un defensor acèrrim de la cultura i la llengua catalanes, fet que reflecteixen moltes de les seves obres. Va ser un col·laborador habitual en mitjans catalans, sobretot al Regió 7. Se’l considera un dels més grans escriptors manresans de la història.
Era llicenciat en Filosofia i Lletres (1974), però també en Medicina (1957). No va exercir mai de metge però va ser elegit membre de la Reial Acadèmia per la seva divulgació de molts aspectes històrics de la disciplina. També es va graduar en periodisme el 1972 i el 1981 es va doctorar en Filologia Hispànica. Va ser director de la revista Història i vida (1991-97), on va coincidir amb el seu bon amic Néstor Luján. Va exercir de professor d’Història d’Espanya Moderna i Contemporània als Cursos d’Estudis Hispànics per a estrangers a la Universitat de Barcelona (1974-1992) i va ser un gran col·laborador de l’Enciclopèdia Catalana. Una de les seves principals virtuts era la saviesa que aplicava en qualsevol àmbit de coneixement.,
Va ser autor d’una trentena d’obres, moltes de divulgació científica, com El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). Va guanyar el premi Sésamo el 1960 amb una de les seves primeres novel·les El piquet, basada en un fet històric ocorregut a la guerra carlista. Posteriorment el realitzador de TVE Roger Justafré en va fer una adaptació per a la petita pantalla.
Des dels seixanta la seva capacitat de creació no va tenir aturador. Alguns exemples en són La reducción (1963), Bona nit, senyor hoste! (1985), Giravolt dels dies (1986), L’inesperat arcàngel del matí (1986), L’últim experiment (1994), Deu visites al company absent (1997), Adéu, Bakunin (1998), Escamot d’afusellament (2004), Weekend and Robinson Crusoe (2007) o El capot del tsar (2010). També va ser l’autor de l’obre de teatre La petita pàtria de cadascú (2003) i col·laborador de Memòria i Història.
L’any 2010 Edicions Albí –editora de molts dels seus llibres– va publicar La Feina feta. Memòries professionals, on Tomàs Cabot hi va deixar escrit el testimoniatge de tots els seus treballs, sovint ingents. L’any 2018 la mateixa editorial va recollir tota la seva narrativa en cinc volums, amb el títol Josep Tomàs Cabot. Narrativa catalana completa.