política
Fethullah Gülen, el gran enemic d’Erdogan
El predicador vivia exiliat als EUA i era considerat l’instigador del cop d’estat del 2016
El predicador turc Fethullah Gülen (1941, Erzurum) va morir ahir diumenge als 83 anys als EUA, on vivia exiliat després que al seu país se l’acusés d’instigar el cop d’estat del 2016, segons han confirmat les grans agències internacionals. A través del moviment Hizmet va ser durant molts anys un dels grans aliats del president Erdogan abans del trencament amb el règim oficial. El govern turc, de fet, el considerava el principal enemic del país.
Gülen va començar a predicar per mesquites del seu país als anys setanta amb poc més de vint anys. Amb poc temps va convertir-se en un dels imams més populars del país. Va crear una gran xarxa de seguidors entre musulmans que defugien qualsevol plantejament bèl·lic o radical. La seva popularitat va començar a créixer quan tant ell com els seus seguidors van començar a ajudar estudiants d’origen humil a superar els exàmens per accedir a la universitat. Els bons resultats acadèmics va permetre molts dels seus seguidors trobar lloc en branques rellevants de l’administració, especialment en els departaments de Justícia i d’Interior.
Després del cop d’estat del 1980, va ser arrestat per primer cop. El 1999 es va exiliar als EUA per dirigir des d’allà un moviment que va tenir una gran influència mundial entre sectors de l’Islam més modern i moderat. Amb tot, algunes de les seves visions eren properes al fonamentalisme de països com l’Iran. Això sí, sempre recomanava evitar qualsevol confrontació directe amb la societat laica.
La seva xarxa d’escoles privades es va estendre pels Balcans, els països de l’Àsia Central, Àfrica, a banda de tenir una xarxa potent als EUA. A banda, dels valors islàmics; s’aprenia la llengua turca i es donava una gran rellevància al nacionalisme del seu país d’origen.
Erdogan i l’AKP van guanyar le seves primeres eleccions, el 2002, gràcies en bona part a la xarxa de poder que havia establert Gülen a tota l’administració. Funcionaris d’arreu del país van treballar per portar el dirigent al màxim poder. Els dos compartien la visió de convertir el país en una societat conservadora islàmica. Durant uns anys el president i els funcionaris de les escoles de Gülen van treballar plegats per quedar-se també el poder polític de l’exèrcit eliminant els càrrecs que els feien més nosa de la seva cúpula.
El 2013 es va trencar aquesta història d’amor i Erdogan va començar a cancel·lar les llicències dels col·legis del predicador, just quan la revista Time havia col·locat Gülen entre les cent persones més influents del món. El predicador començava a fer ombra al gran líder del país. Per respondre al tancament de les escoles, els fiscals formats a les escoles Gülen van començar el 2014 una gran investigació de corrupció contra el propi Erdogan i alguns dels seus ministres i familiars. L’enfrontament va desembocar en l’intent de cop d’estat militar del 15 de juliol del 2016. Després de diferents enfrontaments els rebels es van rendir i el govern va iniciar una purga de milers de jutges, fiscals, policies i militars propers a Gülen. El govern turc havia sol·licitat als EUA l’extradició del predicador com a instigador del cop, però la justícia nord-americana s’hi va negar per falta de proves. El mateix Gülen va negar qualsevol implicació. Es va considerar sempre un líder més espiritual que polític.