cultura
Mor Quincy Jones, un dels grans productors de la història del pop
La seva col·laboració amb Michael Jackson als anys vuitanta va revolucionar la indústria musical
Una de les grans llegendes del jazz i la música pop, el compositor i productor Quincy Jones (Chicago, 1933), ha mort al seu domicili de Bel Air (Califòrnia) als 91 anys, segons ha informat el seu agent, Arnold Robinson, en un comunicat.
Jones, educat en el món del jazz i també un formidable compositor de bandes sonores a Hollywood, va revolucionar la música comercial als anys vuitanta arran de la seva relació amb Michael Jackson. La seva producció en l’àlbum Thriller (1982), un dels més venuts de tots els temps, va convertir el cantant en el “rei del pop”. El primer treball del duo a Off the wall (1979) es va centrar en la música pop amb influències del soul dels setanta. Amb tot, la introducció d’elements rock en el següent disc –com el solo de guitarra d’Eddie Van Halen a Beat it o la col·laboració amb Paul McCartney– van ampliar la base de fans de Jackson coincidint amb l’eclosió de l’MTV, que va emetre constantment els principals èxits d’aquell àlbum.
També va produir l’altra gran obra de Jackson, Bad (1987)i va posar en marxa el projecte We are the world (1985), que encara és el single més venut de tots els temps. Jones, sobretot gràcies al seu prestigi, va aconseguir reunir en una sola nit en un estudi de Los Angeles algunes de les grans figures de la música dels EUA. Un documental a Netflix produït aquest mateix any explica la gènesi i la gravació d’aquell projecte, que va incloure artistes com Stevie Wonder, Bob Dylan i Bruce Springsteen, a banda de Jackson. La seva educació en estils com el soul i el funk va ser també determinant en la seva visió musical.
A banda de produir i compondre grans èxits durant dècades, va triomfar amb els seus propis àlbums i gires sobretot entre la crítica. Va rebre sis dels seus 27 premis Grammy amb l’àlbum Back on the block (1990).
Va començar la seva trajectòria musical com a virtuós pianista i trompetista. Sempre es va considerar un músic de jazz. De fet, amb 14 anys va conèixer a Seattle Ray Charles quan aquest en tenia només 16. El llegendari cantant i pianista va ensenyar-li a compondre i arranjar peces de música negra. El seu primer gran triomf com a productor va ser l’èxit It’s my party de Lesley Gore, número 1 als EUA el 1964. En aquell moment, va rebre crítiques per abocar-se a la música comercial i deixar de banda el jazz més pur.
Als anys vuitanta, a banda de produir els àlbums de Michael Jackson, va treballar amb Chaka Khan, James Ingram, Patti Austin, Frank Sinatra o Donna Summer. Va compondre també la banda sonora d’El color púrpura, de Steven Spielberg, film del qual també en va ser productor. En total va escriure unes 40 bandes sonores. Va ser candidat a guanyar l’Oscar en cinc pel·lícules.
Va ser admirat per llegendes del jazz com Miles Davis o Count Basie i el seu cercle d’amistats i seguidors va incloure Pablo Picasso, Joan Pau II i Nelson Mandela, amb el qual va col·laborar en la celebració del seu 90è aniversari. La seva producció de Fly me to the moon de Sinatra és encara immortal. L’astronauta Buzz Aldrin la va fer sonar durant l’aterratge a la Lluna el 1969. El 2011 va fer la seva única actuació a Catalunya. Va tocar al Festival de Peralada amb la The Global Gumbo All Stars.
Entre els guardons de la seva trajectòria destaquen el Grammy llegendari, el Premi Kennedy, la Medalla Nacional de les Arts i la Legió d’Honor a França.