societat
Mor als 100 anys Madeleine Riffaud, heroïna de la Resistència francesa
Va ser una de les primeres militants anticolonialistes del seu país
Una de les combatents més populars de la Resistència francesa a la Segona Guerra Mundial més, la partisana Madeleine Riffaud (1924, Arvillers), va morir ahir als 100 anys a París, segons ha publicat Le Monde. A banda de ser una de les activistes polítiques més reconegudes al seu país, també va ser poeta i periodista. Va ser corresponsal de guerra en alguns dels grans conflictes del segle XX i se la considera una de les primeres militants anticolonialistes del seu país.
La vida de Riffaud va ser de pel·lícula. En plena guerra va ser detinguda després d’abatre un soldat nazi. Va ser torturada durant algunes setmanes. No només no va confessar sinó que es va escapar quan l’enviaven a un camp de deportació. Amb només 20 anys va estar en primera línia en l’Alliberament de París al capdavant d’un destacament tot d’homes. Van interceptar amb explosius un tren alemany amb explosius i van capturar 80 soldats de la Wehrmacht. Gràcies a aquesta acció va ser nomenada tinent. El seu pare ja havia participat a la Primera Guerra Mundial com a voluntari.
El 1945 va publicar els seus poemes gràcies a l’editor i poeta Paul Éluard. Als anys quaranta va col·laborar amb el Partit Comunista Francès i amb la Confederació General del Treball. Posteriorment va ser corresponsal a l’Algèria francesa, a l’Indoxina i va cobrir la guerra del Vietnam. Va ser amiga de Pablo Picasso, que va dibuixar el seu retrat per la portada del seu primer recull de poemes Le Poing fermé.
El 1974 va vendre més d’un milió d’exemplars del llibre Les linges de la nuit, escrit després d’haver treballat diversos mesos incògnita com a agent hospitalària en diversos centres sanitaris de París. El 1994 a publicar les memòries del seu temps a la Resistència amb el nom d’On appelait Ranier, en referència al nom amb el qual era coneguda pels seus companys. El 2013 va ser premiada amb l’Orde Nacional de Mèrit.