Política
Mor Joan Rocamora, un dels detinguts en l’Operació Garzón del 1992
Va ser un dels fundadors de Llibertat.cat i de la CUP de Cerdanyola
L’activista independentista de Cerdanyola del Vallès Joan Rocamora (1957, Barcelona), que va ser un dels primers detinguts de l’Operació Garzón del 1992, ha mort aquesta matinada, segons ha confirmat la CUP del municipi, entitat de la qual en va ser un dels fundadors. Fa uns mesos va publicar l’obra Escrits en llibertat, una compilació dels seus articles a Llibertat.cat. “Escriure és una de les meves formes de militància política”, va ressaltar en la presentació del llibre. També va ser un dels fundadors d’Edicions del 1979 i el 2012 va ser coautor de Terra Lliure: punt de partida (1979-1995).
El 29 de juny del 1992, poques setmanes abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, la Guàrdia Civil va desactivar dos artefactes explosius a Girona i un altre a Barcelona. Poques hores després de la retirada dels explosius hi van haver els primers detinguts. entre els quals hi havia Rocamora. Els altres van ser Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comellas i Teresa Mas. Era l’inici d’un seguit d’actuacions policials a Catalunya i el País Valencià contra activistes que es creia que pertanyien o estaven vinculats a Terra Lliure.
Tot i tenir lloc arran de la localització dels artefactes, en realitat l’operació va tenir sobretot un caràcter preventiu, per tal d’evitar incidents durant els Jocs, en uns dies en què la mirada de mig món estaria posada a Barcelona. Va ser una clara persecució contra l’independentisme més actiu que s’havia començat a preparar dos anys abans. S’acabaria anomenant Operació Garzón, en referència al jutge de l’Audiència Nacional que ho va ordenar.
Com altres dels seus companys, Rocamora va ser torturat pels agents de la Guàrdia Civil abans de ser traslladat a Madrid. El 8 de març del 1996, va sortir de la presó de Can Brians després d’un indult. Va ser, juntament amb Musté, el darrer dels represaliats en ser alliberat.
Amb tot, va continuar vinculat al moviment independentista formant part i liderant diferents entitats i associacions, com el Casal Independentista de Sant Jaume Compte de l’Ateneu La Torna de Gràcia. També va ser un dels membres fundadors de Llibertat.cat, va formar part de la Intersindical-CSC i a Cerdanyola va impulsar els grups que van organitzar la consulta del 9-N i el referèndum del 2017 formant part de l’ANC i els CDR.
Era llicenciat en Filologia catalana (2001) i posteriorment es va doctorar en literatura i arts escèniques (2021). A la universitat es va integrar en diferents moviments independentistes com la Coordinadora de Col·lectius d’Estudiants Independentistes i posteriorment en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
En saber-se la notícia de la seva mort, les xarxes socials s’han omplert de missatges recordant la seva figura, com a militant i també pel seu tarannà. “Ens ha deixat, massa jove, en Joan Rocamora, veterà militant independentista, un dels darrers a ser alliberat a resultes de la ràtzia del jutge Garzón de 1992. Sempre a la memòria”, ha escrit el periodista Eduard López, un dels detinguts en la ràtzia del 1992.. “Ha marxat en Joan Rocamora, la millor persona que he conegut mai. L’amic infinit. El savi modest. El germà gran que tots haguéssim volgut tenir. El farem etern, perquè era un savi dels de debò. Ens retrobarem a la lluita. Descansa en pau, amic”, ha recordat Jordi Céspedes, membre de la Intersindical.
“Ens ha deixat en Joan Rocamora, pres polític independentista entre 1992 i 1996, torturat en l’Operació Garzón i activista incansable –i invisible– fins aquesta mateixa matinada. D’ara en endavant, et celebrarem a tu i no al tirà. Un bes infinit”, ha afegit l’exdiputat David Fernández, un missatge compartit per milers d’usuaris.