Societat
Mor Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco
Gran defensor de la cultura de la pau, va demanar una reunió bilateral Catalunya-Espanya el 2017
El polític i diplomàtic català Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934), exdirector general de la Unesco durant vuit anys (1987-1999), ha mort avui als 90 anys, segons ha confirmat la Universitat de Granada, centre del qual en va ser rector. Va ser també ministre d’Educació i Ciència durant el curt govern de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), vicepresident del Consell Superior d’Investigacions Científiques i president de la Fundació Cultura de Pau, que ell mateix va ajudar a impulsar.
A la Unesco, a París, va capgirar la institució de dalt a baix. Hi va arribar primer com a director general adjunt del 1978 al 1981, abans de fer-se amb les regnes d’una institució que va poder desplegar les ales tot i els fràgils equilibris diplomàtics en què es va haver de moure. L’entitat, promoguda per l’ONU, es va establir el 1946 amb la idea de promoure la col·laboració internacional en temes tan bàsics com l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació.
El 1988 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat i el 2005 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. El 1989 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor Honoris Causa i el 2014 ho va fer la Universitat de Vic. Fa uns mesos va signar un manifest on rebutjava, al costat d’altres personalitats i organitzacions internacionals, l’acusació de terrorisme pel cas Tsunami contra el diputat d’ERC Rubén Wagensberg.
Durant la seva etapa a la Unesco i posteriorment sempre va defensar la força de la paraula per lluitar contra la cultura de la violència i afavorir la justícia i la pau a tot el món, seguint el propi preàmbul de la constitució de l’entitat: “Que, atès que les guerres neixen en la ment de les persones, és en la ment de les persones on han d’edificar-se els fonaments de la pau.”
No es va desentendre tampoc del procés d’independència. Així, l’octubre del 2017, després del referèndum, va instar a una reunió bilateral “sense apriorismes” entre el govern català i l’espanyol per resoldre la situació. El 2013 havia estat encara més radical i havia defensat la idea del “dret a decidir” promoguda per Artur Mas bans del 9-N. No només se’n va declarar ferm defensor sinó que va aconsellar Catalunya que anés directament a organismes internacionals i “a Madrid que pensin el que vulguin.”
Mayor Zaragoza es va doctorar en Farmàcia a la Complutense de Madrid, abans de convertir-se de convertir-se en el gran responsable de la Universitat de Granada (1968-1972). El 1971 va ser nomenat vicepresident del CSIC i durant un temps en va ser el president en funcions. També va ser un dels impulsors del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. A Barcelona va estudiar a l’escola Virtèlia i va ser membre de la Confraria de la Mare de Déu del mateix centre, de la qual també en va formar part Jordi Pujol. D’aquesta coneguda escola en va ser alumnes també personalitats com Pasqual Maragall, Miquel Roca Junyent, Xavier Rubert de Ventós, Josep Maria Trias de Bes o Lluís Bassat. Molts d’ells van mantenir l’amistat durant el pas dels anys. La periodista Anna Roig, que va escriure el llibre Generació Virtèlia va definir el centre com “el palau comú dels líders catalans del segle XX”.
Va començar la seva trajectòria política en els darrers temps del franquisme amb un càrrec tècnic en el departament d’Educació i Ciència en el govern que en aquells moments presidia Carlos Arias Navarro. També va ser diputat per la UCD i un dels pocs polítics que va seguir Adolfo Suárez quan aquest va fundar el CDS, formació per la qual va ser diputat al Parlament Europeu. Als anys noranta, amb tot, va deixar definitivament la política espanyola.
El 1999 va crear un dels seus projectes més estimats, la Fundació per una Cultura de Pau, amb la qual va continuar desenvolupant els objectius que es va proposar al capdavant de la Unesco. Va ser el president de l’Acadèmia de la Llatinitat, membre honorari del Club de Roma i copresident del Grup d’Alt Nivell per a l’Aliança de Civilitzacions.
Més enllà de les seves facetes més conegudes era també un apassionat de la poesia de Miquel Martí i Pol. Havia assistit personalment al lliurament de premis literaris en el seu honor a Roda de Ter.