CULTURA
Mor Rosa Fabregat, pionera en ciència-ficció de la literatura catalana
L’any 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi
Dol en el món de la literatura catalana. L’escriptora lleidatana Rosa Fabregat i Armengol ha mort aquest dilluns a l’edat de 91 anys, segons recull el mitjà local Segre. Fabregat va ser una de les veus femenines més innovadores de la literatura catalana, cultivant gèneres com la poesia, la novel·la i l’assaig amb una mirada avantguardista que va abastar temes com la ciència-ficció i el feminisme. De fet, va ser membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, de la qual en va esdevenir la primera dona presidenta.
Nascuda a Cervera (La Segarra) el 1933, va decidir estudiar Farmàcia, carrera universitària de la qual es va doctorar a Barcelona i especialitzar a Alemanya, i que la va portar a desenvolupar diverses feines dins de l’àmbit de la salut, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica. Durant pràcticament setze anys, va treballar a la branca de la investigació, fins que es va traslladar a Llorenç del Penedès, on va regentar una petita farmàcia. Anys més tard, la seva professió de farmacèutica la va portar a publicar assaigs i articles sobre aquest tema, un d’ells, Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX (2011), a Pagès Editors de Lleida.
No obstant, va ser la literatura el que es va convertir en l’eix al voltant del qual va girar la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum l’any 1978, quan Fabregat tenia 45 anys, després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia. Per tant, es pot considerar que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena etapa de maduresa. Després d’El cabdell de les bruixes (1979) i Balda de la vida (1991), entre altres reculls, la seva poesia va arribar a un punt d’inflexió amb la sortida del primer volum d’obra reunida, Ancorada en la boira (1994), on va aplegar tota la seva producció en vers entre 1953 i 1993. De fet, aquest volum va suposar l’inici d’una activitat poètica renovada que la va du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003).
En paral·lel al seu treball poètic, l’escriptora lleidatana també va desenvolupar una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals. La primera d’elles és la valentia a l’hora d’enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988), que va ser publicada amb un elogiós pròleg-carta de José Luis L. Aranguren. Aquesta mateixa novel·la serà reeditada anys més tard per l’editorial Pagès amb un pròleg de D. Sam Abrams. D’altra banda, la segona faceta és que les seves narracions mostren també la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres. Entre elles, les més destacades són Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l’obra anterior i Pel camí de l’arbre de la vida. Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caire autobiogràfic, El turó de les forques (1983) i Francina i la providència (1995).
Al llarg de la seva vida professional, la seva passió per l’escriptura la va portar a col·laborar en publicacions periòdiques i diversos mitjans de comunicació de premsa escrita. Va ser habitual al Diari de Barcelona, El Temps, Segre, o Diari de Lleida en diverses èpoques.
Per altra banda, les seves inquietuds en diversos àmbits del coneixement la van portar a fer-se membre d’associacions i entitats ben diverses, com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club, l’Ateneu Barcelonès, o altres com Dones en Església, l’Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, així com a col·laborar amb el Departament de Lletres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
L’obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
També va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca com escriptora. El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2017, mateix any que també va obtenir el Premi Sikarra i la Medalla al Mèrit cultural de l’Ajuntament de Lleida. Cinc anys més tard, el 2022, va rebre el Premi Nacional de Cultura.