música
Micaela Flores Amaya, coneguda com ‘La Chunga’, llegenda del flamenc
Es va convertir en un dels referents del flamenc durant la dècada dels seixanta
El món del flamenc es tenyeix de dol. Micaela Flores Amaya, bailaora gitana més coneguda com La Chunga, ha mort aquest divendres als 87 anys. La també pintora vivia en una residència de gent gran des de feia anys. El 2011 li van diagnosticar càncer de pulmó i, encara que temps després va anunciar que ho havia superat, la malaltia va reaparèixer en la recta final de la seva vida.
Nascuda el 1938 en el si d’una família de gitanos andalusos ubicats a Marsella, quan ella tenia un any van marxar a Barcelona, on es van quedar a viure. Allà, la seva família i els altres gitanos l’anomenaven La Chunga, nom amb què es donaria a conèixer en el món de l’espectacle. Ja als sis anys, en la postguerra, recorria bars i mercats bracejant amb els peus descalços per intentar aconseguir alguna moneda. Sent encara molt jove, el pintor Francisco Rebés es va fixar en la seva manera de ballar i va exercir la seva influència perquè la contractessin al cabaret El Emporium de Barcelona, on es va donar a conèixer i va tenir ràpidament molt èxit. L’any 1956, Pastora Imperio la va contractar per al seu tablao de Palamós. Més tard, actuaria a Madrid, Las Vegas i Nova York. Als Estats Units va coincidir amb Margarita Cansino, el pare de la qual era un conegut professor de dansa espanyola a Barcelona, i ella li va obrir les portes perquè pogués actuar en alguna pel·lícula de Hollywood. L’any 1958 va tornar a Barcelona per actuar al Gran Teatre del Liceu i començar una gira que la portaria pels cinc continents. Va inaugurar el tablao barceloní El Cordobés i al cap d’uns anys va actuar al mític Café de las Chinitas de Madrid. L’any 1959 va participar en la pel·lícula De espaldas a la puerta, dirigida per José María Forqué.
A banda de la seva passió pel ball, l’artista també exposava regularment pintures d’estil naïf amb temàtica flamenca. En les seves obres, hi solien aparèixer gitanes ballant, tot i que en algunes també hi ha homes, sempre gitanos. L’any 1965, llavors ja premiada amb la medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va participar en un festival organitzat a Brussel·les per la Unesco i, ja als anys setanta, va participar en la pel·lícula La ley de una raza, de José Luis Gonzalvo. Temps després, però, va deixar la dansa per dedicar-se completament a la pintura. El 2009 va rebre el Premi de Cultura Gitana 8 d’Abril, en la categoria de pintura i arts plàstiques.