Record a un amic

Amic meu. Ens has deixat el dia 17 de gener, en la setmana dels barbuts sense fer soroll i a mi m’has deixat molt fotut, trist i desesperat. Amic i company, tota la vida et trobaré a faltar molt. Junts hem viscut moltes aventures, moltíssimes anant rere els senglars per aquestes Gavarres practicant la cacera que tant ens agradava a tots dos.

A tu sempre et batejaven “Parades”. En tenien diverses que sempre seran recordades. I quan muntàvem el tir al plat al poble de Sant Pol, on venien participants de tot Catalunya. Tu, sempre al meu costat. Un per l’altre ho tiràvem tot endavant. “Gran Joan.” O quan anàvem a les tirades al plat a aquests bonics pobles gironins. I gairebé sempre trencaves tu tots els plats. Quants records, estimat amic.

O quan anàvem a dinar als Metges amb tota la colla i ens ho passàvem tan bé. Quantes aventures junts. Has deixat petjades molt fermes en aquesta terra catalana de l’Empordà que tant estimaves i que mai les tramuntanes poden esborrar.

Moltes gràcies, Joan. Ha estat un gran honor per a mi haver estat el teu company i amic. Allà on siguis. Allà on vagis sentiràs en Tià. Sempre parlarà molt de tu. Immenses gràcies per haver pogut gaudir de la teva amistat.