Mor Josep Micaló, històric líder convergent

El polític Josep Micaló i Aliu (Girona, 1946), històric líder de Convergència a les comarques gironines, ha mort als 78 anys. Va ser alcalde de Riudellots des de la primera legislatura de la democràcia (1979) fins al 2003, diputat al Parlament del 1995 al 2006 i president del Consell Comarcal de la Selva (199-1995). També va ser membre del consell editorial d’El Punt.

Abans de fer el salt a la política va treballar de delineant. L’alcaldia de Riudellots va ser el trampolí a càrrecs més rellevants, com la delegació d’Esports a Girona, la comissió de Política Territorial (1993-2006), la comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona (1993-1995), la comissió d’estudi sobre la Prevenció i l’Extinció d’Incendis Forestals i comissió d’Estudi sobre la Problemàtica del Món Rural a Catalunya (1995-1999).

Ell mateix va admetre en una entrevista a El Punt el 1993 que havia entrat a la política “de rebot”. “Fins i tot soc alcalde de Riudellots per una mena de juguesca” La seva vinculació al món de l’esport va ser determinant per al seu futur. Després de ser nomenat delegat d’esports, va anar acumulant càrrecs, com ara el de president de la Selva interior del partit, on va fer de mitjancer en els dos sectors del partit que lideraven Xavier Soy i Josep López de Lerma. El 1995 va ser noment president de facto de la federació gironina del partit.

Entre els conflictes amb els quals va haver de batallar hi va haver la trencadissa que va tenir lloc a les comarques gironines entre Convergència i Unió Democràtica de Catalunya, liderada en aquells moments per Enric Millo. Es va haver de crear fins i tot un comitè de negociació per evitar mals majors ja que Micaló no tenia bona sintonia amb el futur líder del PP a les comarques gironines.

A Riudellots va aprofitar el seus tentacles dins la política catalana per deixar un llegat del qual molts dels seus ciutadans encara en podeu gaudir avui dia. Ho recorda Montserrat Roura, que el 2003 va agafar el llegat de Micaló al capdavant de l’alcaldia: “Va portar serveis com el gas i la depuradora. Es movia també molt bé en el món dels esports i va ser ell qui va fer el camp futbol en l’actual ubicació i un dels primers pavellons poliesportius, el 1987, a banda de la piscina municipal, el 2000, que per un poble tan petit va ser tota una fita”.

Roura també recorda que Micaló va posar les bases a l’edifici del nou ajuntament, però no només això. “Va ampliar el cementiri amb una obra que va rebre un premi de disseny, va ampliar l’escola i la llar d’infants.” En l’àmbit personal, l’antiga alcaldessa el recorda com una persona “dialogant, propera, senzilla i assequible.” “Va ser una sorpresa –hi afegeix– que em demanés que em presentés a les eleccions, perquè no havia estat mai regidora.”

Al Consell Comarcal de la Selva en va ser el segon president (1990-1995) substituint el regidor de Santa Coloma Josep Maria Puig, que va ocupar el càrrec just després de la creació de l’organisme, el 1988. La tasca que hi va dur a terme va ser ingent, segons rememora Joan Carles Codolà, treballador de l’entitat. “Primer de tot hi va creure. Va fer les gestions per aconseguir la seu de Santa Coloma i la va posar en funcionament de forma moderna i eficaç.” “Va fer –hi afegeix– una gran feina. Vam ser pioners en l’esport escolar i en els menjadors escolars, vam passar de zero a trenta. Els altres consells van anar tots a remolc, també en els serveis socials.”

Va iniciar les gestions perquè el castell de Montsoriu, propietat de la família De Ribot, passés al consell comarcal, un acord que va signar la seva successora, Carme Benages. “Tenia una certa visió de futur i va ser el primer que va parlar del Polígon d’Or, la zona entre Girona i la Selva que havia de ser clau en la prosperitat de la zona per la presència de l’aeroport, la futura estació del TGV, l’autopista, etc.” Va lluitar, sense èxit, perquè Port Aventura s’aixequés en uns terrenys a Vallcanera prop de Sils. Els promotors es van decantar finalment per Vilaseca i Salou.

Tot i que tothom el tenia per un convergent de pedra picada, sempre s’havia fet amb rivals polítics de tots els colors. Tots els divendres organitzava un dinar al Capritxo de Girona on sovint s’hi podia veure Quim Nadal o altres regidors socialistes gironins.

Quan va deixar el Parlament, el 2006, ho va fer criticant entre línies, en una entrevista en aquest mateix diari, l’elaboració de les llistes del seu partit en aquell moment: “Hi ha diputats mediàtics i altres que treballen sense buscar titulars. Reconeguda o no la feina, el que importa és la satisfacció personal i aconseguir l’objectiu buscat pel bé de la societat, fent aportacions útils.”

En els seus últims anys en l’esfera política va ser membre del Conseller Audiovisual de Catalunya (CAC) entre el 2006 i el 2012, on va ser coordinador de la Comissió de Prestadors i va formar part de la comissió d’enllaç amb el govern. Abans d’entrar al CAC també va ser president de la Comissió d’Estudi del Procés de Mundialització de l’Economia i dels Repercussions en les Relacions Internacionals i portaveu de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme (2003-2006) de la cambra catalana.

Aquests últims anys havia viscut entre Blanes i Barcelona. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimecres a les 11 al tanatori de Girona.