Mor Bernhard Vogel, històric polític alemany de la CDU

Bernhard Vogel, destacat polític alemany i únic líder que ha governat dues regions federals diferents, ha mort a l’edat de 92 anys; segons ha informat aquest dilluns la Fundació Konrad Adenauer (KAS), institució que va presidir entre l’any 1989 i 1992.

Vogel va exercir com a primer ministre de Renània-Palatinat entre 1976 i 1987 i posteriorment va liderar el govern de Turíngia del 1992 al 2003. La seva vocació política va ser influenciada pel seu germà Hans-Jochen Vogel, sis anys més gran que ell, encara que amb trajectòries oposades; ja que aquest últim va ser líder del Partit Socialdemòcrata (SPD) i candidat a la Cancelleria el 1983, mentre Bernhard es mantenia fidel a la Unió Cristianodemòcrata (CDU). A Renània-Palatinat, Vogel va accedir a la presidència regional de la CDU en un pols contra Heiner Geissler, candidat d’Helmut Kohl, a qui el mateix Vogel havia substituït com a primer ministre el 1976. La seva lleialtat a Kohl es va mantenir fins i tot quan aquest va caure en desgràcia per un mediàtic escàndol financer dins del partit.

Més tard, al 1987, després que la CDU perdés la majoria absoluta a les eleccions regionals, Vogel va decidir dimitir com a cap de govern per diverses discrepàncies internes; especialment amb Hans-Otto Wilhelm, qui defensava la separació entre la presidència del partit i la del govern. Posteriorment, el 1991, la CDU va ser derrotada per l’SPD, que des d’aleshores ha mantingut el govern de Renània-Palatinat.

Tot i el seu allunyament de la política activa, Vogel va continuar a la cúpula del partit i va assumir la presidència de la Fundació Konrad Adenauer. No obstant això, el 1992 va ser cridat per Helmut Kohl per liderar Turíngia després de la dimissió de Josef Duchac. Va formar un govern de coalició amb els liberals (FDP) i, després del 1994, amb l’SPD. Sota el seu lideratge, la CDU va obtenir la majoria absoluta a Turíngia el 1999. Finalment, el 2003, Vogel va renunciar al càrrec per motius d’edat i va ser succeït per Dieter Althaus. Més tard, va tornar a la presidència de la Fundació Konrad Adenauer, convertint-se en president honorari.

Al llarg de la seva extensa carrera va rebre diferents premis o reconeixements, com l’Orde del Mèrit, la Medalla de Sant Gregori, la Medalla d’Honor de la ciutat de Speyer o el Premi Pont de la ciutat de Ratisbona entre d’altres. Així doncs, el seu llegat polític perdura com a exemple de lideratge i estabilitat en la política alemanya.