política
Mor Lluís Caldentey i Querol, el controvertit exalcalde del PP de Pontons
Homòfob declarat, va prohibir al poble la consulta del 9-N del 2014 i també el referèndum de l’1 d’octubre
L’històric exalcalde de Pontons, Lluís Caldentey i Querol (1941), que durant un temps va ser l’únic batlle que va tenir el Partit Popular a Catalunya, ha mort als 83 anys, segons ha confirmat l’Ajuntament de la vila de l’Alt Penedès. Va exercir d’alcalde durant gairebé vint anys (1999-2018), període en què no va amagar mai les seves idees radicals no només contra l’independentisme sinó també contra el col·lectiu LGBT. De fet, es negava a casar parelles gais i el 2005 l’oposició va demanar la seva dimissió per les seves polèmiques declaracions respecte els drets dels homosexuals.
En l’àmbit professional va ser enginyer llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Segons recorda RTVVilafranca, havia treballat en el sector industrial exercint càrrecs de direcció en diferents empreses catalanes.
A finals del noranta va fer el salt a la política presentant-se com a cap de llista del PP a Pontons. Va guanyar les eleccions del 1999 i va anar encadenant victòries durant cinc legislatures consecutives. També va ser portaveu del grup comarcal del PP. El 2018 va decidir retirar-se de la política per motius de salut. Va ser rellevat per Josep Tutusaus Besante.
Durant el seu mandat va dur a terme projectes relacionats amb la promoció econòmica, el turisme i diverses millores urbanístiques. Se’l recorda sobretot per l’esforç que va fer per portar un parc eòlic al poble.
Malgrat que en el municipi, d’uns 500 habitants, tenia bona relació amb els veïns, algunes de les seves declaracions no havien passat desapercebudes a la resta del país. Havia arribat a afirmar, en una entrevista a El Mundo, que els homosexuals eren “persones tarades” i que la bandera gai era “tan il·legal com l’estelada”.
També li va dir “rata” a Carles Puigdemont, arran del seu exili a Brussel·les. El 2014 havia prohibit la consulta del 9-N al municipi i lamentava que a la Moncloa no hi hagués un president com Aznar. En la seva polèmica entrevista en el diari de Madrid, va criticar amb duresa Rajoy per la seva política d’inacció a Catalunya.
L’1 d’octubre tampoc van deixar cap local per poder votar, tot i que molts del seus votants haurien aprofitat l’ocasió per triar la papereta del “no.” . Era aficionat de l’Espanyol, molt creient i sovint recordava com la seva mare havia acollit Jordi Pujol en la fonda familiar quan aquest era perseguit pel franquisme.