Adéu a Athol Fugard, dramaturg sud-africà que va denunciar l’apartheid

El dramaturg sud-africà Athol Fugard, reconegut per les seves obres de caràcter polític que denunciaven el sistema de l’apartheid, va morir als 92 anys. La seva defunció, que va tenir lloc dissabte passat, va ser confirmada per les autoritats aquest diumenge. Segons informacions de mitjans locals, Fugard va morir a casa seva, a Stellenbosch, a uns cinquanta quilòmetres de Ciutat del Cap, després d’una llarga malaltia.

Fugard, que també va destacar com a novel·lista, actor i director, va estar profundament vinculat a Ciutat del Cap, on va cursar estudis de filosofia i antropologia abans d’endinsar-se en el món de les arts escèniques. El 2010, la ciutat va retre homenatge a la seva trajectòria amb la inauguració del Teatre Fugard al Districte Sis, un espai emblemàtic de la història sud-africana.

Nascut el 11 de juny de 1932 a Middelburg, a la província del Cap Oriental, Fugard va créixer en un entorn modest. La seva mare, Marrie, d’origen africà, va treballar en una botiga i posteriorment va regentar una casa de hostes. El seu pare, Harold Fugard, d’ascendència irlandesa, era pianista de jazz, però una discapacitat el va apartar de la seva carrera. El 1989, la revista Time va nomenar a Athol el més gran dramaturg en actiu del món anglosaxó. La seva obra es va centrar en la presa de consciència política i en les devastadores conseqüències de l’apartheid sobre la humanitat i la resistència del poble. Fugard va assolir fama internacional amb Blood Knot (1961) i va seguir consolidant-se amb obres com Boesman and Lena (1969), Sizwe Banzi is Dead (1972), The Island (1972), Tsotsi (1980) i The Road to Mecca (1984). Algunes de les seves històries van ser adaptades al cinema, com la novel·la Tsotsi, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 2005.

El llegat de Fugard va ser destacat pel mateix alcalde de Ciutat del Cap, Geordin Hill-Lewis, qui el va descriure com “un narrador de profundes històries de resiliència i esperança sobre Sud-àfrica”. Va subratllar, a més, que les seves obres van ser fonamentals per il·luminar el camí cap a la justícia i la igualtat. Per la seva banda, el govern de la província del Cap Occidental va lamentar la seva pèrdua, destacant la seva prolífica carrera amb més de trenta obres publicades, moltes de les quals denunciaven les injustícies de l’apartheid.

A causa de la seva ferma oposició a la segregació racial, moltes de les seves obres es van representar fora de Sud-àfrica. Tot i la indignació que li generava l’apartheid, Fugard afirmava que l’amor guiava la seva escriptura: “M’agradaria creure que l’amor és l’única energia que he utilitzat com a escriptor. Mai he escrit amb ràbia, encara que la ràbia ha influït en l’amor”, deia.