obituari
A reveure, iaia Conxita López
Esposa, mare, àvia, besàvia i amiga amb lletres d’or
Dijous li varen dir adeu amb una cerimònia al tanatori Mémora. Ens va deixar després de dies d’estar a Mutuam per una caiguda. Era mare de sis fills, que va tenir en temps difícils. Ella sempre recordava les inundacions de la Devesa. Eren unes criatures i els varen salvar enfilant-los a un altell.
La iaia Conxita va cuidar fills i nets. Tenia unes mans de plata per cosir. Es feia tota la roba. Era molt coqueta i, això sí, quan parlàvem em deia: “Eh que no ho aparento?” Han passat els anys i moltes coses, i ella es va quedar amb la companyia del fill gran, en Josep, que de petit va tenir algun problema de salut.
En Josep no es va casar i va estar amb els avis i la mare fins al seu darrer alè de vida. Pertanyia a la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona. Va sortir de vesta i a la cavalcada, però el que ara sent més és haver dit adeu a aquesta mare. Era la seva companya, anaven al centre cada dia. Ella havia perdut una mica la memòria. Ens trucàvem cada vespre i em deia hi ha alguna cosa que no recordo com tothom volia venir un dia per acomiadar-se’n.
Conxita, li dic a reveure perquè ens retrobarem tots. No deixi de donar-li la mà com la que li va agafar tan fort i vaig dir-li: t’ha conegut en Josep, ha vist que eres tu.
Segur que els àngels que tenim al cel l’han vingut a esperar.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.