La reconeguda pedagoga i escriptora Teresa Juvé i Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921), que el 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi, ha mort aquest matí als 104 anys al seu domicili d’Esclanyà. Fa unes setmanes ja havia tingut un accident domèstic.

Juvé va ser la dona de l’històric polític socialista i federalista Josep Pallach i Carolà (1920-1977), amb el qual va viure en l’exili de París, on es va llicenciar en Filologia i Literatura i va exercir de professora.

Amb més de cent anys encara havia continuat publicant obres. Era presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i a l’institut escola Ausiàs March de la Generalitat.

Considerada la degana de la literatura catalana, va ser una figurada realment singular i única en el marc de les lletres catalanes, més enllà de la seva reconeguda i valenta lluita per la democràcia i els drets i llibertats durant el franquisme.

Va publicar diverses novel·les històriques i de ficció detectivesca, un gènere poc conreat per la literatura catalana quan ella s’hi va posar. En una entrevista recent a Catalunya Ràdio havia reconegut que la solució política per a Catalunya era un estat federal, seguint la idea que sempre havia defensat Pallach.

El seu activisme polític és ben conegut. Durant la Segona Guerra Mundial va ser agent de la resistència contra l’ocupació nazi. Va conèixer Pallach en aquestes circumstància a Cotlliure i es van casar el 1948. Ambdós van fer de mestres a París i el 1963 va començar a escriure la seva primera novel·la, La charca de la ciudad, que va ser finalista del premi Nadal.

Durant la Guerra Civil havia viscut al Baix Empordà i posteriorment la seva família ho va fer a Tolosa de Llenguadoc, on va aprendre llengua i literatura occitana abans d’integrar-se en les activitats de la resistència.

El 2018 va narrar en primera persona la cruesa del seu exili, el 1939 i amb només 18 anys, a França, quan va ser retinguda en un centre d’internament femení abans de ser traslladada a Tolosa. Les memòries van ser recollides en el documental Memòries d’exili: Teresa Juvé, dirigit per Enric Asensio.

El 1970 van tornar a Catalunya. Va ser professora a l’institut de Roses i va donar suport a l’activitat i les idees polítiques de Pallach finis a la seva mort, el 1977. Com a docent es va especialitzar en la literatura del segle XVI i sobretot en la novel·la policíaca d’escriptors com Agatha Christie i Arthur Conan Doyle.

Bona part de la seva obra va tenir una gran influència d’aquests autors –també d’Umberto Eco– i va estar ambientada en aquesta època. Jaume Plagumà, un investigador català inspirat en Sherlock Holmes, és el protagonista de les seves novel·les més conegudes. Les últimes que va publicar són La ruta de la mort, El degollador de Vallvidrera (2021) i Morts al peu del Reial Alcàsser (2022), totes publicades per l’editorial Meteora. Com recordava l’escriptor Joan Lluís-Lluís hi ha hagut pocs intents de trobar un detectiu amb tanta força com Holmes a la literatura catalana. Plagumà és d’un ells, com l’entranyable Lònia Guiu, de Maria-Antònia Oliver, o el flegmàtic Celso Mosqueiro, d’Antoni Serra. Un del temors de Juvé a l’hora d’escriure era allargar massa els misteris. “Sinó, hi ha el perill que el lector se’n cansi.”

El 2022 va ser homenatjada al Museu del Suro de Palafrugell, en un acte en què, emocionada, va resumir amb una frase prou emotiva la seva trajectòria vital: “Només he fet el que la vida m’ha demanat.”

També a Begur va ser reconeguda oficialment. Havia viscut a Esclanyà, on solia rebre les visites en un despatx envoltat de cultura i records familiars, a tan sols uns metres del cementiri on hi ha enterrat Josep Pallach. A partir del 2022, l’escriptora dona el nom al Premi de Narrativa Curta Vila de Begur. Calia dignificar, homenatjar i difondre la figura i el llegat de la seva figura, encara poc coneguda en molts àmbits.

El 2021 va ser declarat Any Teresa Juvé. Meteora ho va aprofitar per publicar les darreres obres del portantveus Plagumà, una reparació del temps perdut al llarg de totes les dècades en què alguns d’aquests manuscrits havien estat en un calaix. Els actes del centenari també van incloure dures rutes literàries per la Barcelona de finals del segle XVI, l’escenari de les novel·les La trampa i L’arbre trencat.

Arran de la celebració del seu centenari va fer memòria de l’exili en una entrevista publicada a El Punt Avui del seus anys fora de Catalunya: “Sí, hi ha un lloc al món que té una importància vital per a mi. Perquè n’hi ha un que sempre em revé: Cotlliure, a la Catalunya de França. És a Cotlliure que ens vam conèixer amb el meu marit, és a Cotlliure que vam decidir de casar-nos, és a Cotlliure que hem passat totes les nostres vacances fins al nostre retorn a Catalunya.”

La seva filla, Antònia Pallach Juvé, que també és escriptora, es va doctorar a la Sorbona de París amb la tesi La identitat catalana.

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest proper divendres a les 18 h al tanatori de Palafrugell. Més endavant les seves centres reposaran al costat de la tomba de Josep Pallach. En la seva autobiografia novel·lada Tu ets jo, ella mateixa reconeixia que tot i que vivia a prop del cementiri no havia volgut passar-hi mai. “Ens retrobarem quan jo mori.”