societat
Mor ’Turco Julián’, repressor argentí durant la dictadura
Va ser el primer condemnat després de l’abolició de la Llei de Punt Final
El repressor de la dictadura argentina Julio Héctor Simón, conegut com a “Turco Julián”, ha mort aquest dimarts a la unitat penitenciària de Campo de Mayo, on complia cadena perpètua per delictes de lesa humanitat. Simón va ser el primer condemnat després de la derogació de la Llei de Punt Final el 2006.
Exmembre de la Policia Federal Argentina, Simón va actuar en el centre clandestí de detenció, tortura i extermini “El Olimpo”, que va operar a Buenos Aires entre 1978 i 1979. A més, va col·laborar amb el Batalló d’Intel·ligència 601, unitat de l’exèrcit que operava en el marc del Pla Còndor, un operatiu repressiu coordinat entre diverses dictadures sud-americanes. Amb la tornada de la democràcia el 1983, Simón es va exiliar al Brasil, on va treballar com a agent de seguretat privada. Va tornar a l’Argentina quan es van aprovar les lleis de Punt Final i Obediència Deguda (1986-1987), que impedien jutjar els militars implicats en crims de lesa humanitat. No obstant això, el 1990, en una entrevista televisiva, va admetre haver torturat detinguts en centres clandestins, alguns dels quals van ser posteriorment executats mitjançant els coneguts “vols de la mort”.
L’any 2003, el govern de Néstor Kirchner va impulsar la derogació de les lleis d’impunitat, fet que va permetre reobrir els judicis per crims de lesa humanitat. Simón va ser el primer repressor condemnat a 25 anys de presó pel segrest, tortura i detenció il·legal de José Poblete i Gertrudis Hlaczik, així com per l’apropiació de la filla de la parella, un nadó de vuit mesos. El 2005, va rebre una segona condemna de 23 anys pel seu paper en el “Batalló 601” i, el 2010, una sentència a cadena perpètua per la seva participació en la desaparició de 181 persones. Fins al moment de la seva mort, encara estava sent jutjat per la causa “Primer Cos d’Exèrcit”, vinculada a crims comesos en diversos centres clandestins.
Simón era conegut per la seva crueltat extrema, i diversos testimonis han relatat el seu antisemitisme manifest. Segons supervivents, portava una creu esvàstica com a clauer i mostrava un especial sadisme en les tortures infligides a detinguts d’origen jueu. Testimonis com el del director de cinema Jorge Augusto Taglioni han detallat com Simón es posava una “bandereta nazi” al braç mentre torturava.