El reconegut arquitecte cassanenc Lluís Nadal i Oller (Cassà de la Selva) va morir divendres als 96 anys. Era germà del prestigiós historiador Jordi Nadal i Oller  i oncle de l’antic alcalde de Girona i conseller Joaquim Nadal. Va dur a terme la major part de la seva trajectòria professional a Barcelona.

Membre d’una família de vuit germans, es va titular el 1957 a Barcelona. Va ser un dels arquitectes més rellevants de la seva generació. El col·legi d’arquitectes de Catalunya assenyala que a la seva reconeguda passió per l’ofici hi va afegir una visió innovadora i un compromís en la creació d’espais que milloressin la qualitat de vida de les persones.

La seva obra va destacar, sobretot, pel rigor constructiu i la precisió en el seu desenvolupament. Va contribuir de forma decisiva en molts projectes d’arquitectura pública, així com al desenvolupament de molts projectes d’habitatge arreu del país en una època de gran creixement.

Algunes de les seves construccions més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant (1968) i de les Tres Torres (1974), a Barcelona, i els de Premià de Mar (1974), els habitatges unifamiliars a Queralbs (1974) i a Alella (1980), la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles (1982), l’escola de Batxillerat a Manlleu (1982), l’escola d’autobusos de Tarragona (1989) i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica a Barcelona (1995).

Amb tot, un dels seus edificis més emblemàtics és de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, caracteritzat per la seva lluminositat, funcionalitat i l’equilibri entre tècniques més contemporànies i tradicionals.

L’arxiu històric del col·legi d’arquitectes de Catalunya custodia el seu arxiu des del 2002, que inclou l’obra professional entre el 1957 i el 1999. Va ser també professor de Projectes Arquitectònics a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona entre el 1965 i el 1985. Molts arquitectes catalans se senten deixebles del seu llegat.

Els que el van conèixer en remarquen, més enllà de la seva tasca professional, el seu tarannà. “Més enllà del seu talent indiscutible, Lluís era una persona de gran generositat humana, sempre disposada a compartir els seus coneixements i a fomentar la col·laboració entre professionals”, ha escrit Arquitectes per l’Arquitectura en la seva nota de comiat.

La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir diumenge a 2/4 de 12 al tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.