Luis Felipe Noé, un dels artistes plàstics més influents de l’Argentina, va morir el dia d’ahir a l’edat de 91 anys a Buenos Aires. Luis va morir en pau, a casa seva, envoltat pels seus éssers estimats, després d’haver patit un accident vascular cerebral pocs dies abans. La seva fundació ho expressava així; “continuarem honorant la seva memòria en cada acció de la nostra existència, perquè en el fer es viu i en el fer es creix”.

Va néixer el 1933 en una família profundament vinculada a la cultura i les lletres; sent el seu pare, Julio Noé, un destacat intel·lectual i amic de Jorge Luis Borges. Així doncs, “Yuyo” Noé va saber des de molt jove que l’art seria el seu llenguatge de vida. Ja en la seva etapa acadèmica, després d’un breu pas per la carrera de Dret, es va formar al taller del pintor Horacio Butler i ràpidament es va vincular als cercles artístics més innovadors del moment. El 1961, al costat d’Ernesto Deira, Rómulo Macció i Jorge de la Vega, va fundar el col·lectiu Otra Figuración, una aposta valenta que va trencar amb les convencions estètiques de l’època. El grup va desafiar la dicotomia entre figuració i abstracció, influint en gran manera en la història de l’art llatinoamericà.

Felipe va exposar en ciutats com Nova York, Mèxic D. F., Rio de Janeiro i, naturalment, Buenos Aires. La seva obra, compromesa i plena de vitalitat, va ser reconeguda amb importants guardons, incloent-hi dues beques Guggenheim i el títol de Ciutadà Il·lustre de Buenos Aires. El 2009 va representar l’Argentina a la prestigiosa Biennal de Venècia.

Més enllà de la seva obra plàstica, Noé també va ser un pensador inquiet i un assagista profund. Fa només quatre mesos, havia presentat la seva última obra literària, Asumir el caos en la vida y el arte, una reflexió de 500 pàgines que sintetitza el seu pensament vitalista i complex sobre el món i la creació artística. Casat amb Nora Murphy des del 1957, va ser pare de dos fills, entre ells el reconegut cineasta Gaspar Noé.