Amb la mort del papa Francesc, se’n va un home de Déu que va saber viure i transmetre l’Evangeli amb senzillesa, coratge i una profunda humanitat.

Nascut a Buenos Aires el 1936, fill de família humil, va ser jesuïta, mestre, rector i, després, bisbe, cardenal i, finalment, papa, el primer d’Amèrica. Va triar sempre el camí dels senzills, amb el cor obert als pobres i la mirada posada en la misericòrdia.

El 6 de maig del 2024, vaig tenir el regal de poder-lo saludar personalment. Van ser només uns minuts, però intensos i plens de pau. Em vaig sentir escoltat, acollit, apropat com un fill al seu pare.

El seu record m’acompanya com un signe viu de fe. La seva manera de parlar de Déu, de servir l’Església i d’estimar el món reafirma la meva creença profunda, perquè crec que la fe es viu amb gestos, amb silenci i amb esperança.

Descansi en la pau del Senyor. I que la seva llum continuï il·luminant el nostre camí.