Apunts

Pere Coromina Antiga

Un home bo, un bomber

Voldria amb aquestes ratlles retre el meu senzill comiat a un home que va dir adéu a la vida aquest diumenge. Jo no me n'he assabentat fins avui. El que tenen de bo les noves tecnologies és que ens apropen a persones que pel motiu que sigui resulta que eren amics nostres sense saber-ho. És el cas d'en Pere, un home que va ser bomber del parc d'Olot fa uns anys. Va haver de deixar el que tant estimava, fer de bomber. A més, si mal no recordo, era fill també de bomber. Venint a esmorzar o a berenar l'any 1997, quan feia poc que havíem estrenat el gegantó, m'explicà un xic la seva vida i li vaig dedicar un dibuix d'en Narcís bomber.

El mes d'octubre passat vaig rebre una sol·licitud d'amistat pel Facebook de l'estimat Pere. Quan vàrem entrar en contacte em va escanejar i passar el dibuix que li havia dedicat, emmarcat i ben guardat, així vàrem reprendre una amistat sorgida per estar en contacte amb aquest cos pel qual jo sento tanta admiració, els bombers, per la seva tasca humanitària envers la societat i el seu paper en qualsevol incident de la vida: focs, aiguats, accidents, etc.

En Pere era un home bo i molt sensible, estimava la seva terra, la família, la seva germana, la cultura. Ara vivia a Sant Gregori. Ell mateix, per satisfacció pròpia, s'havia fet algun llibre exemplar únic del qual se sentia molt satisfet. Però en Pere, com deia la seva filla, estava trist, estava enfadat amb la vida i ens ha deixat en silenci. No hem sentit les sirenes ni els clàxons, però el cor dels que l'hem conegut en saber la notícia ens ha bategat més fort.

Les últimes paraules que em va escriure deien: “Cuidi's, Carme, qui cuida el malalt ho passa a vegades pitjor que el mateix malalt, ho dic per experiència i perquè ara ho veig amb la meva dona.” No el coneixia a fons, però el vaig tractar prou per saber que rere aquell bomber hi havia una persona amb un gran cor que amb les seves paraules i els seus pensaments havia fet feliç molta gent. Pere, tinc la seguretat que en el lloc tan privilegiat que es deu trobar, el dolor ja no serà present a la seva persona, sols els que ens hem acostumat a conviure amb ell podíem entendre el seu patiment.

Pere, segur que s'haurà retrobat amb un munt de bombers i amb ells recordarà aquesta feina que tant li agradava i que els que la fan són dignes d'admirar. Em sap greu no haver pogut gaudir de la seva amistat.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.