Necrològiques

Recordant la Marta Alís i Clopés

Esposa, mare, poeta, infermera i amiga

Ahir a la nit vaig entrar a Mémora, malgrat l'hora que era, i no m'ho podia creure: la Marta Alís ens havia deixat. Malgrat la incertesa, ja que feia poc havíem parlat per telèfon, sols tenia l'opció de trucar-li. Em vaig revestir de coratge i ho vaig fer. La Marta, la seva filla, em va contestar i em va confirmar que evidentment era ella. Segons em va explicar la seva filla, es va trobar malament i no volia anar al metge, fins que la Marta veia que no anava bé i va portar-la a urgències, amb problemes amb el cor que no l'han abandonat.

Vaig conèixer la Marta Alís més a fons al CAP Güell deu fer uns sis anys. Estàvem esperant amb en Raimon en una de les fileres. Un senyor amb cadira de rodes l'acompanyava, ella em va saludar, va deixar el seu marit i es va atansar envers nosaltres després de presentar-se, dir-me qui era i com es deia el seu marit, el senyor Jaume Orts. Va dir-me com li agradaven els meus escrits dels diaris. Ens vàrem donar els telèfons i vam començar uns vincles d'amistat d'aquells que t'omplen la vida. Era germana de la llevadora Alís, tia de la Mercè, també llevadora i germana del senyor Alís. Jo els havia conegut a tots.

La Marta era una persona excepcional, amb molta amabilitat, plena de detalls. Li agradava fer poemes que il·lustrava amb bonics dibuixos i per Nadal sempre rebies un díptic amb dos o tres poemes d'ella molt tendres i bonics. Era llevadora com la seva germana i neboda. Penso que no va exercir i es va dedicar a la infermeria anant a fer domicilis a Sant Narcís i treballant per a una empresa de molts treballadors. Vivia amb la seva filla, la Marta. L'últim dia que vàrem parlar eren a la platja i va prometre'm de venir a veure'ns. Va trobar que estava baixa d'ànims i deia que no podia ser. Tenia un caràcter molt encisador.

Ahir, a les 6 de la tarda, li varen fer la cerimònia religiosa a la parròquia de Sant Narcís de Girona. De ben segur que són molts els gironins que s'hauran volgut acomiadar d'ella i estar al costat dels seus fills en uns moments tan especials com són dir adéu a la mare.

Marta, segur que la persona que tan estimava, en Jaume, ahir la devia esperar amb els braços oberts. Jo la recordaré sempre, trobaré a faltar les seves trucades tan dinàmiques i plenes d'ànims que em feia i el seu díptic de Nadal. Voldria acabar amb uns dels seus versos del Nadal del 2013, titulats Joguina: “La Pepa va ser la nina / que jo més vaig estimar, / que vestia i desvestia / i amb la que més vaig jugar.”

Descansi en pau

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia