Necrològiques

Recordant en Ricard Carbó de Blas

Amic, fill i nét de botiguers del Barri Vell de Girona

Abans-d'ahir la malaltia de moda ens va prendre un bon amic a la flor de la joventut, en Ricard Carbó. Tenia 65 anys. Era solter, fill del senyor Ricardo, un dels propietaris de la reconeguda casa Oriol Carbó, botiga de roba d'home situada entre els Quatre Cantons i l'Argenteria. Els seus grans aparadors agafaven tot el xamfrà. Com molts sabeu aquesta botiga, ara ja desapareguda, era regentada per diversos cosins germans Carbó Escabia.

En Ricard era el fill gran de quatre germans. Li varen posar el nom del pare i de l'avi i estava a la botiga. Ell, com altres cosins, també hi va treballar. Jo he conegut tota la saga de gent jove de ca l'Oriol Carbó, els he vist des de petits. Sempre n'hi havia algun de gran que els portava a berenar o esmorzar, com la tia Esperança o la M. Dolors. Un dels moments que més compartíem com a veïns eren les nits de vetlla de les inundacions.

La gent que no es casa i resta al domicili familiar des del naixement té uns vincles d'amor amb els pares difícils de descriure. Fa tres anys en Ricard va perdre el pare, afectat per la malaltia d'Alzheimer. Ell el va cuidar amb un amor de fill que sols la condició d'estar solter i viure al domicili patern va permetre-li dedicar, junt amb la mare, la Ramona, i altres familiars, tot l'amor que necessiten aquests malalts. I en Ricard ho va fer amb escreix. Gaudia molt de la música i la seva llarga família sempre ha allargat la mà a qui ho necessitava.

Ara estava dedicat de ple a la mare, la seva gran amiga en faltar el marit. Són absències que costen de pair, però en Ricard era allà. A vegades pensem com és que en algunes famílies el fills que no es casaven i es quedaven amb els pares, almenys abans? Ara potser s'independitzen. A voltes penso que és el destí dels solters poder tornar als pares tot els que ells han fet de joves per tu. Malauradament, a la Ramona el destí li ha jugat una mala passada i ha hagut de viure el dolor més gran que pot patir una mare, dir adéu a un fill.

Ahir a les onze, família, amics i coneguts es varen trobar al tanatori per dir adéu a en Ricard. Sé que un dels familiars li va recordar uns moments molt entranyables de la seva infantesa, tot demanant-li que en el lloc tan privilegiat on es deu trobar ajudés els qui havia deixat. Ramona, vostè ha estat al seu costat fins al darrer moment. Ara de ben segur que en Ricard ja s'ha retrobat amb el seu pare i el seu avi, que el devien esperar amb els braços oberts.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia